6-2-16
JUGAR A MARES I PARES
Quan li vaig dir a ma mare que estàvem treballant la violència de gènere em va dir que teníem que vore tots aquest vídeo. Quan nosaltres jugàvem a "mares i pares" imitàvem d'alguna manera al que veiem a casa, el normal. Cuinàvem, cuidàvem als nostres "fills" i dinàvem com si fòssim una família de veritat.
Però clar, com ja he dit abans, jugàvem a imitar el que veiem a casa. Aquesta xiqueta, està jugant a imitar als seus pares, i desgraciadament ella es pensarà que és una cosa completament normal i que la seua mare no està patint. Cada vegada hi ha més xiquetes que canvien el joc o que juguen de la seua "manera", juguen com juguen els seus pares, i aixó és una pena.
Que fort, no? Però es totalment cert, el comportament dels fills es en base al que veuen a casa, i si son pare maltracta a sa mare, ella probablement maltractarà a un altre. I és una pena perquè açò pot arribar a que la xiqueta faça violència escolar.
ResponderEliminarUn vídeo molt bo i si, el tenim que vore tots
NURIA FLETA.
He flipat massa. Si això és el que veu una xiqueta i el que imita es per a fer-s'ho mirar. M'ha impactat que la nena diga amb tota la naturalitat a sa mare: "Estic jugant a pares i mares" com si fóra la cosa més normal.
ResponderEliminarEm sap de veres molt greu que hi hajen comprtaments com aquestos en famílies i famílies a pesar de tota la informació que rebem i totes les coses que escoltem.
Isabel Antón