ÁLVARO OLMOS 19-02-2016
Els talibans han privat a les dones de tots els seus drets. A Afganistan, dins dels burkas,que són cintures únics (amb tots els inconvenients que açò pot aparellar a cintures diferents) , la vida de les dones passa entre penombres, calor i falta d'aire; cobertes de dalt a baix, amb les seues grosses tel.les, que són obligatòries per a lastodas quan ixen al carrer, per a no temptar els hòmens. Si alguna no complix amb esta obligaciòn, és castigada amb 40 fuetades o també poden ser apedregades en la via pública si les falta quelcom de la indumentària obligatòria. En este país les dones no tenen permés eixir soles amb persones del sexe masculí que no siguen parents. Les dona de l'Islam no té ni veu ni vot. Tampoc té educació. Segons la Sharia, que és la llei de Mahoma, la dona no és igual a l'home, ja que la consideracomo un ser irracional i fràgil. No té autoritat tampoc dins del seu llar. Si l'home vol divorciar-se, basta que diga 3 vegades en públic "yo et repudi". Per descomptat que si sorgix una separació, la custòdia dels fills queda en mans de l'home i està prohibit per a la dona tornar a veure. Si és la dona la que vol divorciar-se, haurà de presentar 4 testimonis que testifiquen que està rebent maltractaments del seu marit."
viernes, 19 de febrero de 2016
BELA MORALES 19/02/2016
Com que aquesta serà l'última entrada que pengi, he decidit compartir amb vosaltres un curtmetratge contra el feminicidi. Aquest vídeo conta l'història d'una parella on el nuvi es posa gelós i li exigeix que li ensenyi el telèfon mòbil perquè no es creu que li estigui diguent la veritat. Doncs la noia cedeix i aquest és el moment clau del vídeo, ja sabreu per què. A partir d'aquí, el nuvi comença a tenir comportaments de desconfiança cap a ella i una nit, a una festa, tot seguit d'haver discutit, la noia decideix replegar les seves coses i anar-se'n de casa de la seva parella. El noi veu el que està fent i, tractant d'impedir-ho la ofega. Com he dit abans, el moment en que li ha demanat el mòbil és el més significatiu del vídeo ja que, si en aquell moment la noia s'hagués negat i li hagués dit que encara que siguin parella ell no té cap dret d'exigir-li fer coses en contra de la seva voluntat, tot això potser no hauria passat. Per finalitzar, m'agradaria recordar a les dones que pateixen violència de gènere, que encara estan a temps i, han de tallar d'arrel abans que sigui massa tard.Estàs a temps- Spot contra el feminicidi
Ricardo gonzalez
Un home ha sigut detingut este dissabte a València després que la seua dona haja aparegut morta en l'interior de la seua vivenda en el barri marítim del Cabanyal. La víctima, de 71 anys, ha sigut trobada per la seua filla en el llit amb signes de violència cap a les dos de la vesprada. Per la quantitat de sang en l'escena del crim inicialment s'ha apuntat que havia sigut apunyalada. Un portaveu policial ha descartat, no obstant això, l'ús d'arma blanca i hi ha assenyalat que va poder morir ofegada, a més d'haver sigut colpejada. La causa exacta de la mort no se sabrà fins que es coneguen els resultats de l'autòpsia. El seu marit estava en l'habitació contigua amb talls en les mans, tacat de sang i amb signes que pareixien respondre a una intoxicació per un medicament. La policia maneja la hipòtesi que l'home, de 74 anys, ha matat a la seua dona i després ha intentat suïcidar-se. Després de ser arrestat ha sigut traslladat a l'Hospital Clínic de València,"
Un home ha sigut detingut este dissabte a València després que la seua dona haja aparegut morta en l'interior de la seua vivenda en el barri marítim del Cabanyal. La víctima, de 71 anys, ha sigut trobada per la seua filla en el llit amb signes de violència cap a les dos de la vesprada. Per la quantitat de sang en l'escena del crim inicialment s'ha apuntat que havia sigut apunyalada. Un portaveu policial ha descartat, no obstant això, l'ús d'arma blanca i hi ha assenyalat que va poder morir ofegada, a més d'haver sigut colpejada. La causa exacta de la mort no se sabrà fins que es coneguen els resultats de l'autòpsia. El seu marit estava en l'habitació contigua amb talls en les mans, tacat de sang i amb signes que pareixien respondre a una intoxicació per un medicament. La policia maneja la hipòtesi que l'home, de 74 anys, ha matat a la seua dona i després ha intentat suïcidar-se. Després de ser arrestat ha sigut traslladat a l'Hospital Clínic de València,"
ELENA MANGLANO
19-2-2016
Hui he vist al diari una noticia que m'ha deixat impactada:
El 60% de les dones maltractades per el seu home a Pakistan son atacades amb acide i oli de querosé.
A més el percentatge de victimes a països com Pakistan és molt més elevat que açí a Espanya,els casos de dones y xiquetes maltractades a països com aquest supera el 95% de la població.
Però la segona part de la noticia em fa vore que ni ha gent de totes parts que està molt interesada en que açò s'acabe ja que ni ha moltes organitzacions que es dediquen a intentar ajudar a les victimes de la violència de gènere en els països més necesitas.
Si voleu vore més informació sobre aquesta noticia podeu veure el següent enllaç:
http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/violencia-Pakistan-rocian-aceite-queroseno_0_485752312.html
19-2-2016
Hui he vist al diari una noticia que m'ha deixat impactada:
El 60% de les dones maltractades per el seu home a Pakistan son atacades amb acide i oli de querosé.
A més el percentatge de victimes a països com Pakistan és molt més elevat que açí a Espanya,els casos de dones y xiquetes maltractades a països com aquest supera el 95% de la població.
Però la segona part de la noticia em fa vore que ni ha gent de totes parts que està molt interesada en que açò s'acabe ja que ni ha moltes organitzacions que es dediquen a intentar ajudar a les victimes de la violència de gènere en els països més necesitas.
Si voleu vore més informació sobre aquesta noticia podeu veure el següent enllaç:
http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/violencia-Pakistan-rocian-aceite-queroseno_0_485752312.html
jueves, 18 de febrero de 2016
Així de ridícula sona una cançó de raggaeton sense música.
ÁLVARO OLMOS 18-02-2016
Este experiment, demostra què tan sexistes són les cançons de reggaeton. Este gènere musical ha cobrat popularitat amb el pas dels anys, i a ningú pareix importar-li realment el contingut de les seues lletres: violent i obertament sexual. Oracions com les que apareixen en el vídeo ens fan pensar quin tipus d'estereotip hem estat instal·lant (i avalant) durant anys, denigrant la figura femenina i alçant a l'home com un mascle alfa confiat i seductor. Els estereotips socials han estat presents en la nostra societat des de temps immemorials; el realment preocupant és que hui, any 2015, seguisquen repetint-se patrons propis de l'època medieval."
https://youtu.be/P8QcwVV3eXk
Este experiment, demostra què tan sexistes són les cançons de reggaeton. Este gènere musical ha cobrat popularitat amb el pas dels anys, i a ningú pareix importar-li realment el contingut de les seues lletres: violent i obertament sexual. Oracions com les que apareixen en el vídeo ens fan pensar quin tipus d'estereotip hem estat instal·lant (i avalant) durant anys, denigrant la figura femenina i alçant a l'home com un mascle alfa confiat i seductor. Els estereotips socials han estat presents en la nostra societat des de temps immemorials; el realment preocupant és que hui, any 2015, seguisquen repetint-se patrons propis de l'època medieval."
https://youtu.be/P8QcwVV3eXk
ISABEL ANTÓN
18-2-2016
Estava escoltant la cançó de "Stay high" de la cantant ToveLo, com una cançó més que parla sobre una xica trista per un xic que se n'ha anat i poc més, però després he buscat la lletra i m'ha pargut de veres depriment.
Va sobre el típic tema d'amor, però algo més fort, ja que se sent tan mal que té que passar els díes de festa, en clubs de sexe, borratxa o drogada per a no enrrecordar-se del xic.
I per què tot aquest? Perquè moltes vegades els homes se creuen dominants d'una dona de tal manera que la posseeixen fins el punt de que les fan ser independents de la seua companyia i quan les deixen les deixen pel piso. En aquesta cançó es diu "Can't go home alone again, need someone to numb the pain" es a dir "No puc tornar a casa sola altra vegada, necessite d'algú que adormisca el meu dolor" Com diguent que és dependent d'algú més.
Em pareix un masclisme indirecte que tal vegada la cantant no ha volgut que aparega en la cançó, però podria ser una interpretació.
De segur que l'haveu escoltat ja, però m'agradaria que li donàreu aquest sentit la pròxima volta que la escolteu.
18-2-2016
Estava escoltant la cançó de "Stay high" de la cantant ToveLo, com una cançó més que parla sobre una xica trista per un xic que se n'ha anat i poc més, però després he buscat la lletra i m'ha pargut de veres depriment.
Va sobre el típic tema d'amor, però algo més fort, ja que se sent tan mal que té que passar els díes de festa, en clubs de sexe, borratxa o drogada per a no enrrecordar-se del xic.
I per què tot aquest? Perquè moltes vegades els homes se creuen dominants d'una dona de tal manera que la posseeixen fins el punt de que les fan ser independents de la seua companyia i quan les deixen les deixen pel piso. En aquesta cançó es diu "Can't go home alone again, need someone to numb the pain" es a dir "No puc tornar a casa sola altra vegada, necessite d'algú que adormisca el meu dolor" Com diguent que és dependent d'algú més.
Em pareix un masclisme indirecte que tal vegada la cantant no ha volgut que aparega en la cançó, però podria ser una interpretació.
De segur que l'haveu escoltat ja, però m'agradaria que li donàreu aquest sentit la pròxima volta que la escolteu.
MARÍA MARTÍ
18-02-16
Aquesta és l'última entrada que penjaré i he pensat a parlar sobre el dret al vot per part de les dones àrabs, pel fet que al desembre del passat any es van celebrar les primeres eleccions a Aràbia Saudita en les quals les dones van poder votar i sobre les restriccions a què van ser sotmeses.
Per primera vegada en la seua història, Aràbia Saudita va celebrar eleccions obertes a les dones, com a candidates i votants, un pas tímid cap a la igualtat de sexes en este regne ultraconservador regit per una versió rigorista de l'islam. Les prohibicions que regixen per a les dones a Aràbia Saudita a l'hora de votar són:
- Dau que a les dones no se'ls permet parlar amb els hòmens fora de la seua família o en públic, les votants no han pogut parlar amb els candidats masculins i viceversa.
-A les dones no se'ls permet conduir als col·legis electorals, per la qual cosa han d'estar acompanyades per un home per a poder votar.
-Se ha informat que moltes potencials candidates van ser desqualificades per a competir sense explicació.
-De els 1.263 centres de votació en el país, només 424 han sigut reservats per a l'ús de les dones.
- Només 1,3 milions de ciutadanes estan registrades per a votar i la votació requerix targetes d'identificació. Human Rights Watch diu que, atés que les dones han d'anar acompanyades d'un home per a inscriure's, no està clar quantes ciutadanes realitat posseïxen eixes targetes.
- Les dones saudíes també han de sol·licitar un permís masculí per a treballar, estudiar, viatjar, casar-se, obrir un compte bancari i accedir a l'assistència sanitària.
-No poden eixir de la casa sense estar totalment cobertes i són tractades com a ciutadans inferiors pel sistema legal del país.
Encara que este fet va ser un pas en la bona direcció, no s'ha d'oblidar la supressió que viuen les dones a Aràbia Saudita i el gran masclisme que patixen, al ser considerades inferiors.
18-02-16
Aquesta és l'última entrada que penjaré i he pensat a parlar sobre el dret al vot per part de les dones àrabs, pel fet que al desembre del passat any es van celebrar les primeres eleccions a Aràbia Saudita en les quals les dones van poder votar i sobre les restriccions a què van ser sotmeses.
Per primera vegada en la seua història, Aràbia Saudita va celebrar eleccions obertes a les dones, com a candidates i votants, un pas tímid cap a la igualtat de sexes en este regne ultraconservador regit per una versió rigorista de l'islam. Les prohibicions que regixen per a les dones a Aràbia Saudita a l'hora de votar són:
- Dau que a les dones no se'ls permet parlar amb els hòmens fora de la seua família o en públic, les votants no han pogut parlar amb els candidats masculins i viceversa.
-A les dones no se'ls permet conduir als col·legis electorals, per la qual cosa han d'estar acompanyades per un home per a poder votar.
-Se ha informat que moltes potencials candidates van ser desqualificades per a competir sense explicació.
-De els 1.263 centres de votació en el país, només 424 han sigut reservats per a l'ús de les dones.
- Només 1,3 milions de ciutadanes estan registrades per a votar i la votació requerix targetes d'identificació. Human Rights Watch diu que, atés que les dones han d'anar acompanyades d'un home per a inscriure's, no està clar quantes ciutadanes realitat posseïxen eixes targetes.
- Les dones saudíes també han de sol·licitar un permís masculí per a treballar, estudiar, viatjar, casar-se, obrir un compte bancari i accedir a l'assistència sanitària.
-No poden eixir de la casa sense estar totalment cobertes i són tractades com a ciutadans inferiors pel sistema legal del país.
Encara que este fet va ser un pas en la bona direcció, no s'ha d'oblidar la supressió que viuen les dones a Aràbia Saudita i el gran masclisme que patixen, al ser considerades inferiors.
LAURA CORTÉS
18-01-2016
Hui parlant amb ma mare sobre llibres ha iscut les sagues o llibres masclistes. Un que de seguida he pensat a sigut la Saga After, una novel·la juvenil que parla sobre una història d'amor i que de segur la majoria de les xiques de clase haurà llegit. Aquesta història de amor una no és com qualsevol que acaba bé i es volen molt, no. Aquesta novel·la parla sobre una xica, Tessa, que sempre ha de perdonar al seu novio Hardin moltes vegades per alguna cosa que no ha fet bé.
El llibre comença parlant d'ella, una xica estudiosa, formal, educada que va a la universitat per primera vegada. La seua parella d'habitació és una xica completament diferent a ella que la fa juntar-se amb males influències i és quan coneix a Hardin un amic de la seua companyera d'habitació. Tot comença bé ell la tracta d'una manera un poc dura , però que a Tessa l'atrau. Però quan més temps està amb ell, es sent que el necessita i depèn d'ell. A més a més des-de el principi ell te conductes un poc estranyes. Finalment és dona compte de que estava amb ella per una aposta de si perdria la virginitat amb Hardin o no. El pitjor encara que açò siga un poc "spoiler" és que ella el perdona i segueix amb la relació. Encara que açò solament es un llibre em pareix prou mal que ni haja gent que faça aquest tipus d'apostes. La dona es mereix un respecte, o no?
TOLERÀNCIA ZERO!
18-01-2016
Hui parlant amb ma mare sobre llibres ha iscut les sagues o llibres masclistes. Un que de seguida he pensat a sigut la Saga After, una novel·la juvenil que parla sobre una història d'amor i que de segur la majoria de les xiques de clase haurà llegit. Aquesta història de amor una no és com qualsevol que acaba bé i es volen molt, no. Aquesta novel·la parla sobre una xica, Tessa, que sempre ha de perdonar al seu novio Hardin moltes vegades per alguna cosa que no ha fet bé.
El llibre comença parlant d'ella, una xica estudiosa, formal, educada que va a la universitat per primera vegada. La seua parella d'habitació és una xica completament diferent a ella que la fa juntar-se amb males influències i és quan coneix a Hardin un amic de la seua companyera d'habitació. Tot comença bé ell la tracta d'una manera un poc dura , però que a Tessa l'atrau. Però quan més temps està amb ell, es sent que el necessita i depèn d'ell. A més a més des-de el principi ell te conductes un poc estranyes. Finalment és dona compte de que estava amb ella per una aposta de si perdria la virginitat amb Hardin o no. El pitjor encara que açò siga un poc "spoiler" és que ella el perdona i segueix amb la relació. Encara que açò solament es un llibre em pareix prou mal que ni haja gent que faça aquest tipus d'apostes. La dona es mereix un respecte, o no?
TOLERÀNCIA ZERO!
Javier Alonso 18-02-16
Hui els Serveis Socials de Fuenlabrada treu una guía anomenada "No més llàgrimes", el seu objectiu es finalitzar amb els conflictes de conducta de joves amb les seves parelles i acabar amb actituds masclistes.
Aquesta guia serveix d'eina per al Servei d'Intervenció Tècnica en la seva tasca de prevenir situacions de violència de gènere entre menors. Des d'aquí els professionals treballen amb les adolescents que arriben derivades d'instituts o de les mateixes famílies, per detectar indicadors de maltractaments i dotar-los de recursos que els permetin enfrontar-se a conflictes amb les seves parelles.
En els tallers, la guia 'No més llàgrimes' s'utilitza per treballar sobre l'origen dels seus conflictes, com resoldre'ls. Es vol que obrin els ulls a una realitat que, de vegades, transmet missatges que propicien conductes masclistes. S'analitzen sptos publicitaris, lletres de cançons o sèries en què es transmet una imatge de la dona feble, submisa i complaent. Es reflexiona sobre el control que mai ha de fer la teva parella sobre la forma de vestir, el mòbil o les xarxes socials, per exemple.
La muea opinió sobre aquest tema es que em pareix molt bé perqué hi ha gent que se preocupa en resoldre aquestos problemes en el present per a un futur millor sense tanta violencia de génere.
ISABEL ANTÓN
18-2-2016
Hui he vist un vídeo que parla sobre el paper de la dona en la publicitat des dels anys 40 fins ara.
M'ha paregut molt interessant, perquè mostra coses reals, sobre que va haver una época en la qual les dones varen aconseguir fer-se fortes amb tota aquesta punlicitat de "We can do it" i demés, però que cada vegada l'home tornava a estar per damunt. Quan varen eixir campanyes de dones fortes, tornaven a la cuina i a l'hogar i quan han eixit d'això, com ara, se les tracta com a objecte sexual en anuncis de begudes, bikinis, festes... I em pareix increíble que encara hi haja que utilitzar aquestos métodes per a aconseguir que un producte siga famós o que es consumisca bé i em pareix fatal, al menys des del meu punt de vista, que encara hi hajen homes que de veres consideren una cosa tan superficial i inutil a la dona.
Ací deixe el vídeo amb més exemples de anuncis en els que es pot vore el que vos dic de que en molts dels anuncis l'home té que estar sempre per damunt
El rol de la mujer en publicidad-Años 40 hasta hoy
18-2-2016
Hui he vist un vídeo que parla sobre el paper de la dona en la publicitat des dels anys 40 fins ara.
M'ha paregut molt interessant, perquè mostra coses reals, sobre que va haver una época en la qual les dones varen aconseguir fer-se fortes amb tota aquesta punlicitat de "We can do it" i demés, però que cada vegada l'home tornava a estar per damunt. Quan varen eixir campanyes de dones fortes, tornaven a la cuina i a l'hogar i quan han eixit d'això, com ara, se les tracta com a objecte sexual en anuncis de begudes, bikinis, festes... I em pareix increíble que encara hi haja que utilitzar aquestos métodes per a aconseguir que un producte siga famós o que es consumisca bé i em pareix fatal, al menys des del meu punt de vista, que encara hi hajen homes que de veres consideren una cosa tan superficial i inutil a la dona.
Ací deixe el vídeo amb més exemples de anuncis en els que es pot vore el que vos dic de que en molts dels anuncis l'home té que estar sempre per damunt
El rol de la mujer en publicidad-Años 40 hasta hoy
Lola Artero
18-02-2016
Hi navegant per la xarxa he vist, que ahir va començar el judici per Lupe Jiménez, aquesta dona va morir crec que fa dos anys a causa de violència de gènere, el seu pressumpte assassí s'anomena Jose Luís Cortiñas. A més a més, he llegit que al judici d'ahir, la família de Lupe va intentar agredir a Jose Luís, a consequència d'això a partir d'ara tots els judicis del cas van a ser a portà tancada.
Jo pense que ja era hora de que se celebrara el judici, perquè han passat dos anys del pressumpte assassinat, i pense que la família estaria esperat al judici, per saber qui a sigut l'assassí, jo estaria impacient però no saber qui ha assassinat a una persona estimada meua.
18-02-2016
Hi navegant per la xarxa he vist, que ahir va començar el judici per Lupe Jiménez, aquesta dona va morir crec que fa dos anys a causa de violència de gènere, el seu pressumpte assassí s'anomena Jose Luís Cortiñas. A més a més, he llegit que al judici d'ahir, la família de Lupe va intentar agredir a Jose Luís, a consequència d'això a partir d'ara tots els judicis del cas van a ser a portà tancada.
Jo pense que ja era hora de que se celebrara el judici, perquè han passat dos anys del pressumpte assassinat, i pense que la família estaria esperat al judici, per saber qui a sigut l'assassí, jo estaria impacient però no saber qui ha assassinat a una persona estimada meua.
18-02-2016
En aquesta imatge podem vore els missatges que li envia un xica a la seua nòvia.
El home vol saber tot el que fa i no vol que parle amb ningú més, encara que siguen les seues amigues. També vol que li mane foto de com va vestida per a que ell li done la aprovació i li diu que ella es de ell soles. A mi em pareix molt mal ja que una persi a té que ser lliur i ningú te que controlar-la, siga el súper boví o la seua nòvia.
Vídeo Violència de gènere - Francisco Sospea Escat
Navegant a Youtube he trobat un vídeo sobre la experiència de una noia que recibia violència de gènere per la part del seu nòvio però deprés li deia que la volia i ella s ho creia. Amb el temps els insults es van convertir en pallisses fins i què un dia la xica no ho va poder suportar més i s hi va suïcidar. Mireu el vídeo per favor. Açò el pot passar a qualsevol i es important saber com evitar-ho.
http://youtu.be/QWDoIJCLu1w
Francisco Sospedra Escat
http://youtu.be/QWDoIJCLu1w
Francisco Sospedra Escat
LUCÍA RODRÍGUEZ NEBOT 18-2-16
ELS 110 òrfens de la violència de gènere
Experts del Poder Judicial analitzen les 108 sentències dictades en 2012 i 2013 sobre estos crims .
Un grup d'experts en violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial ha fet públic este dimarts un estudi amb les 108 sentències dictades en este àmbit en 2012 i 2013. Les seues conclusions han permés obtindre la millor radiografia judicial que s'ha fet fins a la data sobre la gravetat d'estos delictes. L'any 2013, la quantia mitjana de les penes per assassinat en casos de violència de gènere va ser de 19 anys i mig de presó, xifra lleugerament superior a la de l'any anterior, que se situava en 18 anys i mig. Les sentències dels Tribunals de Jurat i les Audiències Provincials relatives a homicidis i assassinats també reflectixen un increment en les condemnes imposades pel primer delicte, la mitja de les quals en 2013 va ser de 13 anys i tres mesos de presó enfront dels 11 anys i tres mesos de l'anterior. De les 108 sentències dictades en eixos 24 mesos, 95 van ser per assassinat o homicidi de dones a les mans de la seua parella o exparella i la resta, per assassinat o homicidi en supòsits de violència domèstica. El 95% de les primeres van ser condemnatòries i la resta, cinc, van ser absolutòries. D'elles, en quatre el tribunal va apreciar una eximent completa imposant als pronunciats mesures de seguretat d'internament en centre psiquiàtric per períodes d'entre 12 i 25 anys. L'any 2013, la nacionalitat de l'autor en els casos d'homicidi i assassinat en matèria de violència de gènere es va distribuir a parts iguals entre espanyols i estrangers. No va succeir igual en 2012, on els estrangers van representar el 60% de l'autoria dels crims masclistes enfront d'un 40% d'espanyols. Més d'un 52% dels autors se situaven en la franja d'edat d'entre 31 a 45 anys en els dos anys analitzats.
El 95% dels casos acaben en condemna, les víctimes tenien entre 31 i 45 anys, fills menors i el 80% no va denunciar
Per a finalitzar vaig a posar unes imatges relacionades amb aquest que acabem de llegir.
ELS 110 òrfens de la violència de gènere
Experts del Poder Judicial analitzen les 108 sentències dictades en 2012 i 2013 sobre estos crims .
Un grup d'experts en violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial ha fet públic este dimarts un estudi amb les 108 sentències dictades en este àmbit en 2012 i 2013. Les seues conclusions han permés obtindre la millor radiografia judicial que s'ha fet fins a la data sobre la gravetat d'estos delictes. L'any 2013, la quantia mitjana de les penes per assassinat en casos de violència de gènere va ser de 19 anys i mig de presó, xifra lleugerament superior a la de l'any anterior, que se situava en 18 anys i mig. Les sentències dels Tribunals de Jurat i les Audiències Provincials relatives a homicidis i assassinats també reflectixen un increment en les condemnes imposades pel primer delicte, la mitja de les quals en 2013 va ser de 13 anys i tres mesos de presó enfront dels 11 anys i tres mesos de l'anterior. De les 108 sentències dictades en eixos 24 mesos, 95 van ser per assassinat o homicidi de dones a les mans de la seua parella o exparella i la resta, per assassinat o homicidi en supòsits de violència domèstica. El 95% de les primeres van ser condemnatòries i la resta, cinc, van ser absolutòries. D'elles, en quatre el tribunal va apreciar una eximent completa imposant als pronunciats mesures de seguretat d'internament en centre psiquiàtric per períodes d'entre 12 i 25 anys. L'any 2013, la nacionalitat de l'autor en els casos d'homicidi i assassinat en matèria de violència de gènere es va distribuir a parts iguals entre espanyols i estrangers. No va succeir igual en 2012, on els estrangers van representar el 60% de l'autoria dels crims masclistes enfront d'un 40% d'espanyols. Més d'un 52% dels autors se situaven en la franja d'edat d'entre 31 a 45 anys en els dos anys analitzats.
El 95% dels casos acaben en condemna, les víctimes tenien entre 31 i 45 anys, fills menors i el 80% no va denunciar
Per a finalitzar vaig a posar unes imatges relacionades amb aquest que acabem de llegir.
LUCÍA RODRÍGUEZ NEBOT 18-2-16 Apps per a lluitar en contra de la Violència de Gènere.
He encontrat algunes apps las quals seveixen per a lluitar contra la violència de gènere , acontinuació vaig a expossar algunes d,aquestes apps.
1. Lliures. Llançada a l'agost de 2013 pel Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat, el més destacat d'esta app és que és indetectable per part de l'agressor ja que l'accés es realitza per mitjà d'una falsa icona en el menú de telèfon de manera que les dones puguen sentir-se lliures per a utilitzar-la.
A més, Lliures permet cridar directament al 016 i al 112 i incorpora vídeos i reportatges de RTVE relacionats amb el tema, testimonis de dones que han eixit d'eixe infern, mesures d'autoprotecció i una guia sobre com actuar en cas d'agressió. Amb més de 4.000 descàrregues en el seu primer mes d'existència, Lliures és "una ferramenta d'ajuda a les dones que crega que estan sent maltractades o al seu entorn per a eixir de la situación, diu Kahale.
2. Pillada per tu. El mateix ministeri va llançar al març de 2012 este còmic per a la sensibilització sobre la violència de gènere dirigit especialment a adolescents i escrit amb un llenguatge actual en què es mostra el dia a dia d'una relació abusiva. Els protagonistes es criden Olivia i Martín, però "pueden ser qualsevol dels xics i xiques amb què vos trobeu habitualment (...) . Gent coneguda, xiques que es queden pillades per xics que al principi són molt simpàtics, però que després es creuen amos d'elles, que consideren que són seua, quelcom que els pertenece... i deixen de ser simpàtics per a tornar-se violentos...", indica la descripció de l'app, que compta amb un pròleg de Miguel Lorente, ex delegat del Govern per a la Violència de Gènere i col·laborador d'eldiario.es/andalucia.
Crec que desde les aplicacions es por apoyar molt a la lluita que hi ha conta la violència .
Perque hui en dia les apps son una cosa esencial per a la nostra vida diaria
He encontrat algunes apps las quals seveixen per a lluitar contra la violència de gènere , acontinuació vaig a expossar algunes d,aquestes apps.
1. Lliures. Llançada a l'agost de 2013 pel Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat, el més destacat d'esta app és que és indetectable per part de l'agressor ja que l'accés es realitza per mitjà d'una falsa icona en el menú de telèfon de manera que les dones puguen sentir-se lliures per a utilitzar-la.
A més, Lliures permet cridar directament al 016 i al 112 i incorpora vídeos i reportatges de RTVE relacionats amb el tema, testimonis de dones que han eixit d'eixe infern, mesures d'autoprotecció i una guia sobre com actuar en cas d'agressió. Amb més de 4.000 descàrregues en el seu primer mes d'existència, Lliures és "una ferramenta d'ajuda a les dones que crega que estan sent maltractades o al seu entorn per a eixir de la situación, diu Kahale.
2. Pillada per tu. El mateix ministeri va llançar al març de 2012 este còmic per a la sensibilització sobre la violència de gènere dirigit especialment a adolescents i escrit amb un llenguatge actual en què es mostra el dia a dia d'una relació abusiva. Els protagonistes es criden Olivia i Martín, però "pueden ser qualsevol dels xics i xiques amb què vos trobeu habitualment (...) . Gent coneguda, xiques que es queden pillades per xics que al principi són molt simpàtics, però que després es creuen amos d'elles, que consideren que són seua, quelcom que els pertenece... i deixen de ser simpàtics per a tornar-se violentos...", indica la descripció de l'app, que compta amb un pròleg de Miguel Lorente, ex delegat del Govern per a la Violència de Gènere i col·laborador d'eldiario.es/andalucia.
Crec que desde les aplicacions es por apoyar molt a la lluita que hi ha conta la violència .
Perque hui en dia les apps son una cosa esencial per a la nostra vida diaria
miércoles, 17 de febrero de 2016
JAVI SANTOS
17-2-2016
Hui he trobat que per San Valentí el Corte Ingles va publicar una sèrie de cinc històries que reflectixen les diferents formes d'expressió de l'amor.
Un d'aquests vídeos tracta d'una parella que es coneixen a traves d'una aplicació de cites per al mòbil, al home es veu dient-li a la dona que perquè no es desinstal•la la aplicació per la que s'han conegut, i la dona li contesta que es portarà bé i no le donarà tants "m'agrada " a les fotos d'altres xics.
En menys de 24 hores el vídeo va ser retirat de la xarxa per les queixes de la gent. El productor del vídeo va dir que tothom pot tindre errors.
Jo crec que aquest vídeo mostra una relació tòxica entre dues persones , perquè al principi pareix un joc pot anar a mes, i derivar en conductes d'un maltractador.
17-2-2016
Hui he trobat que per San Valentí el Corte Ingles va publicar una sèrie de cinc històries que reflectixen les diferents formes d'expressió de l'amor.
Un d'aquests vídeos tracta d'una parella que es coneixen a traves d'una aplicació de cites per al mòbil, al home es veu dient-li a la dona que perquè no es desinstal•la la aplicació per la que s'han conegut, i la dona li contesta que es portarà bé i no le donarà tants "m'agrada " a les fotos d'altres xics.
En menys de 24 hores el vídeo va ser retirat de la xarxa per les queixes de la gent. El productor del vídeo va dir que tothom pot tindre errors.
Jo crec que aquest vídeo mostra una relació tòxica entre dues persones , perquè al principi pareix un joc pot anar a mes, i derivar en conductes d'un maltractador.
I el feminisme? JAVI CHIRIVELLA 17/2/2016
Molt s'ha parlat últimament del masclisme però ara m'agradaria veure les coses des d'un altre punt de vista, el masclisme és un tipus de violència que afecta moltes dones al llarg de l'any però també hi ha el feminisme que pot ser que no afecti a tanta gent com ho fa el masclisme però em sembla una mica injust parlar només del masclisme quan per exemple moltes dones joves es casen amb homes ancians (moltes vegades vidus) només pels seus diners o no considerar feminisme quan una noia enganya al seu novi amb un altre xic, òbviament també hi ha casos contraris al que acabo de dir però en general solen ser les xiques em sembla molt bé que es parli del masclisme perquè els homes que el practiquen is de compte de la barbaritat que fan,però també m'agradaria que aparegueren notícies del feminisme
AMELIA DESCO
17-02-2016
Hub he estat buscant dades de violència de gènere en altres països i he trobat que en els paisoso nòrdics (Dinamarca p, Finlàndia i Suècia) les dades de dones maltractades dupliquen les de Espanya, però açò es deu ja que en aquestes països les dones denuncien més ja que és més segur.
En quant a nivell europeu, 13 milions de dones han sofrir violència física, 3,7 milions violència sexual i 9 milions acos sexual.
Amb aquestes dades podem observar com la violència capa a la dona segueix estant present en la nostra societat i som nosaltres qui tenim que parar-ho.
BELA MORALES 17/02/16
Fa uns dies, em vaig adonar que hi havia diverses entrades on posaven gràfiques i percentatges sobre els casos de violència de gènere d'aquest any; doncs, vaig pensar que aquestes dones es mereixen que es sàpiga el seu nom i la seva història i no que una xifra les representi. Tanmateix, vaig decidir fer una recopilació dels casos de violència de gènere que tingueren lloc al mes de gener i al de febrer.
Febrer:
Núm.15- 12 de Febrer, a Estepona (Màlaga). Una dona de 54 anys va ser assassinada a punyalades per un amic seu que tot seguit es va suïcidar. No contabilitza com a violència de gènere perquè sols eren amics, és a dir, no mantenien cap tipus de relació sentimental.
Núm.14- 11 de Febrer, a Becerreà (Lugo), una dona de 40 anys va ser assassinada a trets per la seva parella sentimental de 29 anys d'edat, en presència de dos dels fills de la dona, un d'ells menor que va resultar ferit.
Núm.13- 2 de Febrer, a Talavera, Valeriana. Una dona de 80 anys va ser colpejada pel seu fill amb qui convivia, fins el punt de matar-la. No comptabilitza com a víctima de violència de gènere.
Gener:
Núm.12- 27 de Gener, a Avilés. Ascensión Amores de 40 anys va ser assassinada per la seva parella. Es desconeixen més dades.
Núm. 11- 26 de Gener, a Vitoria Gasteiz, després de dos dies a la UCI va morir Alicia, de 17 mesos, assassinada pel company sentimental de la seva mare, qui la va llençar per la finestra de habitatge.
Núm. 10- 24 de Gener, a Bilbao. Una dona va ser assassinada per la seva parella, que la va llençar per la finestra. L'agressor va trobar-se hospitalitzat per intent de suïcidi.
Núm. 9- 23 de Gener, a Calvià (Mallorca). Lisa Jane Lyttle de 49 anys va ser estrangulada pel seu marit.
Núm. 8- 22 de Gener, a València. Maria Santos de 74 anys va ser assassinada pel seu marit, qui tot seguit es va suïcidar.
Núm. 7- 13 de Gener, a Vilaseca (Tarragona). Lucinda de 43 anys va ser assassinada a trets al carrer, a la portà del seu habitatge, pel seu ex marit, qui tot seguit es va treure la vida. Deixen dues filles de 15 y 25 anys.
Núm. 6- 11 de Gener, a Quintanar de la Orden (Toledo). Isabel Laureana Cebrián de 55 anys, va ser assassinada a ganivetades pel seu marit.
Núm. 5.- 7 de Gener, a Aceuchal (Badajoz). M.P.G. de 21 anys va ser assassinada amb colps per la seva ex parella i el seu cadàver va ser llençat a l'embassament d’Alange. L'agressor tenia una ordre d'allunyament des de novembre. Tenien un fill en comú pel que es disputaven la custòdia i ella estava en una casa d'acollida.
Núm. 4.- 5 Gener, a Galàpago (Guadalajara), Silvia García de 33 anys va ser assassinada a ganivetades per la seva parella. Deixa orfa una noia de cinc anys.
Núm. 3 .- 4 de Gener, a Madrid, Mariana de 42 anys va ser assassinada pel seu marit, qui la va ofegar al seu domicili i tot seguit va confessar.
Núm. 2.- 3 de Gener, a Màlaga. Una dona de 42 anys va ser estrangulada dins d'una banyera i després va ser incendiada dins l'habitatge. El domicili era una casa . No comptabilitza com a víctima de violència de gènere.
Núm. 1.- 1 de Gener, a Arenys de Mar (Barcelona) va morir una dona de més de 80 anys d'edat justament després de ser agredida física i sexualment per un cuidador del geriàtric al qual residia. No comptabilitza com a víctima de violència de gènere.
Una vegada vaig investigar una mica els casos, a banda dels fets comesos, el que més em va cridar l'atenció va ser que hi hagi successos que no siguin considerats violència de gènere perquè l'agressor no tingués cap tipus de relació sentimental amb la víctima. Mentre que, diu la definició de violència de gènere que s'entén per tipus de violència física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere que impacta de mandra negativa la seva identitat i benestar social, físic o psicològic. Dit això, crec que queda molt clar que evidentment tots aquests casos es tracten de
violència de gènere.
Febrer:
Núm.15- 12 de Febrer, a Estepona (Màlaga). Una dona de 54 anys va ser assassinada a punyalades per un amic seu que tot seguit es va suïcidar. No contabilitza com a violència de gènere perquè sols eren amics, és a dir, no mantenien cap tipus de relació sentimental.
Núm.14- 11 de Febrer, a Becerreà (Lugo), una dona de 40 anys va ser assassinada a trets per la seva parella sentimental de 29 anys d'edat, en presència de dos dels fills de la dona, un d'ells menor que va resultar ferit.
Núm.13- 2 de Febrer, a Talavera, Valeriana. Una dona de 80 anys va ser colpejada pel seu fill amb qui convivia, fins el punt de matar-la. No comptabilitza com a víctima de violència de gènere.
Gener:
Núm.12- 27 de Gener, a Avilés. Ascensión Amores de 40 anys va ser assassinada per la seva parella. Es desconeixen més dades.
Núm. 11- 26 de Gener, a Vitoria Gasteiz, després de dos dies a la UCI va morir Alicia, de 17 mesos, assassinada pel company sentimental de la seva mare, qui la va llençar per la finestra de habitatge.
Núm. 10- 24 de Gener, a Bilbao. Una dona va ser assassinada per la seva parella, que la va llençar per la finestra. L'agressor va trobar-se hospitalitzat per intent de suïcidi.
Núm. 9- 23 de Gener, a Calvià (Mallorca). Lisa Jane Lyttle de 49 anys va ser estrangulada pel seu marit.
Núm. 8- 22 de Gener, a València. Maria Santos de 74 anys va ser assassinada pel seu marit, qui tot seguit es va suïcidar.
Núm. 7- 13 de Gener, a Vilaseca (Tarragona). Lucinda de 43 anys va ser assassinada a trets al carrer, a la portà del seu habitatge, pel seu ex marit, qui tot seguit es va treure la vida. Deixen dues filles de 15 y 25 anys.
Núm. 6- 11 de Gener, a Quintanar de la Orden (Toledo). Isabel Laureana Cebrián de 55 anys, va ser assassinada a ganivetades pel seu marit.
Núm. 5.- 7 de Gener, a Aceuchal (Badajoz). M.P.G. de 21 anys va ser assassinada amb colps per la seva ex parella i el seu cadàver va ser llençat a l'embassament d’Alange. L'agressor tenia una ordre d'allunyament des de novembre. Tenien un fill en comú pel que es disputaven la custòdia i ella estava en una casa d'acollida.
Núm. 4.- 5 Gener, a Galàpago (Guadalajara), Silvia García de 33 anys va ser assassinada a ganivetades per la seva parella. Deixa orfa una noia de cinc anys.
Núm. 3 .- 4 de Gener, a Madrid, Mariana de 42 anys va ser assassinada pel seu marit, qui la va ofegar al seu domicili i tot seguit va confessar.
Núm. 2.- 3 de Gener, a Màlaga. Una dona de 42 anys va ser estrangulada dins d'una banyera i després va ser incendiada dins l'habitatge. El domicili era una casa . No comptabilitza com a víctima de violència de gènere.
Núm. 1.- 1 de Gener, a Arenys de Mar (Barcelona) va morir una dona de més de 80 anys d'edat justament després de ser agredida física i sexualment per un cuidador del geriàtric al qual residia. No comptabilitza com a víctima de violència de gènere.
Una vegada vaig investigar una mica els casos, a banda dels fets comesos, el que més em va cridar l'atenció va ser que hi hagi successos que no siguin considerats violència de gènere perquè l'agressor no tingués cap tipus de relació sentimental amb la víctima. Mentre que, diu la definició de violència de gènere que s'entén per tipus de violència física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere que impacta de mandra negativa la seva identitat i benestar social, físic o psicològic. Dit això, crec que queda molt clar que evidentment tots aquests casos es tracten de
violència de gènere.
OLI CELDA 17/02/16
Esta foto va ser publicada per Dolce & Gabanna on es mostra un grup de 5 xics "acosando" a una xica. Esta classe d'anunci no hauria d'existir ja que no és cert, per que una persona es pose colònia, no anirà ningú darrere. Em pareix un anunci absurda ja que deixa la dona com quelcom inferior i submís a l'home i apuntales apuntales, estén generant un aspecte que no és.
martes, 16 de febrero de 2016
Les dones cobren 16% menys que els homes
Fernando Garrido
18/03/16
Segons un article de l'ABC, les dones cobren un 16% menys de diners que els homes. A mes aquesta cifra es la mitjana perque diu que el pais a on hi ha mes diferencia es a Estonia amb un 30% i el que menys es Eslovenia amb un 3%. Açi a Espanya la diferencia es d'un 18% cifra que em fa replantejarme en quina societat vivim, en una societat del segle XXI o en una societat de l'epoca en la que fins i tot anaven amb cavalls.
Es molt trist que aço siga aixi perque a mes un 60% dels titulats són dones.
18/03/16
Segons un article de l'ABC, les dones cobren un 16% menys de diners que els homes. A mes aquesta cifra es la mitjana perque diu que el pais a on hi ha mes diferencia es a Estonia amb un 30% i el que menys es Eslovenia amb un 3%. Açi a Espanya la diferencia es d'un 18% cifra que em fa replantejarme en quina societat vivim, en una societat del segle XXI o en una societat de l'epoca en la que fins i tot anaven amb cavalls.
Es molt trist que aço siga aixi perque a mes un 60% dels titulats són dones.
JAVI SANTOS
16-2-2016
Hui he trobat que a la iniciativa Micromasclismes de eldiario.es havien penjat un nou video.
Tracta d'homes que apareixen dient situacions de discriminacio, que al principi penses que els poden haver ocorregut però segon avança el vídeo et vas donant conta que son situacions que normalment solament li ocorren a les dones
El vídeo s'anomena "No t'ha passat que...?"
Font: eldiario.es
16-2-2016
Hui he trobat que a la iniciativa Micromasclismes de eldiario.es havien penjat un nou video.
Tracta d'homes que apareixen dient situacions de discriminacio, que al principi penses que els poden haver ocorregut però segon avança el vídeo et vas donant conta que son situacions que normalment solament li ocorren a les dones
Font: eldiario.es
LAURA CORTÉS
16-01-2016
Supose que possiblement aquesta siga l'última entrada al blog, ja que arriva la setmana d'examens.
Hui vaig a parlar sobre els acudits masclistes. Cada vegada la gent conta o puja a les xarxes socials acudits masclistes. Els acudits masclistes contribueixen amb el maltractament. Quan una persona està en contra del racisme no conta acudits racistes, però si de masclisme?
Jo pense que aquest acudits d'una banda ofenen a les dones però també per altra, la gent jove que es pensa que dóna gràcia. El cas és que de segur que no es paren a pensar realment de que es riuen. El pitjor és que ara en el segle XXI per la xarxa circulen fotografies d'acudits masclistes o solament l'acudit. Fotografies com aquestes o acudits com aquestos demostren que la societat no ha canviat.
TOLERÀNCIA ZERO.
16-01-2016
Supose que possiblement aquesta siga l'última entrada al blog, ja que arriva la setmana d'examens.
Hui vaig a parlar sobre els acudits masclistes. Cada vegada la gent conta o puja a les xarxes socials acudits masclistes. Els acudits masclistes contribueixen amb el maltractament. Quan una persona està en contra del racisme no conta acudits racistes, però si de masclisme?
Jo pense que aquest acudits d'una banda ofenen a les dones però també per altra, la gent jove que es pensa que dóna gràcia. El cas és que de segur que no es paren a pensar realment de que es riuen. El pitjor és que ara en el segle XXI per la xarxa circulen fotografies d'acudits masclistes o solament l'acudit. Fotografies com aquestes o acudits com aquestos demostren que la societat no ha canviat.
TOLERÀNCIA ZERO.
JORGE FERNÁNDEZ
16/2/2016
Huí, i estaba busca y anuncios masclistes on he trobat aquesta foto, es molt masclista perquè enfoca al pit de la dona en comptes hi deberia enfocar als ulls, no me crec que encara, al segle XXI hi haya masclisme, jo crec que açò dóna vergonya però també hi han menys dones que el sofreixen seguin la tabla que hi va posar Amelia en uns dels seus comentaris en aquest blog on en el 2008 se va alcançar un màxim de 76 persones mortes en tot el any.
Espere que al cap del temps no hi haja ninguna dona morta per aquest cas
16/2/2016
Huí, i estaba busca y anuncios masclistes on he trobat aquesta foto, es molt masclista perquè enfoca al pit de la dona en comptes hi deberia enfocar als ulls, no me crec que encara, al segle XXI hi haya masclisme, jo crec que açò dóna vergonya però també hi han menys dones que el sofreixen seguin la tabla que hi va posar Amelia en uns dels seus comentaris en aquest blog on en el 2008 se va alcançar un màxim de 76 persones mortes en tot el any.
Espere que al cap del temps no hi haja ninguna dona morta per aquest cas
MARIA VILARRASA
16-02-16
Estava buscant informació sobre el tracte a les dones en països violents com afganistan, l'Índia, el Congo... Quan he trobat les noves normes que els talibans imposen a les dones en Afganistan. Desprès de llegir-les m'he quedat sorpresa de pensar com pot ser la vida d'una xiqueta allí, perquè tenen tantes restriccions que al final només servixen com a objecte reproductor, per a deixar descendència i poc més. I no sols s'imposen eixes prohibicions si no també horrorosos castics com ser lapidades només per parlar amb un home i estem acostumats a sentir este tipus d'històries però realment és difícil imaginar-ho perquè tenim la sort de viure en una societat molt mes avançada, amb els seus xicotets defectes masclistes però res en comparació amb el següent:
1- Completa prohibició del treball femení fora dels seus llars, que igualment s'aplica a professores, inginieras i la resta de professionals. Només unes poques doctores i infermeres tenen permés per a treballar en alguns hospitals.
2- Completa prohibició de qualsevol tipus d'activitat de les dones fora de casa llevat que siga acompanyada del seu mahram (parentiu pròxim masculí com a pare, germà o marit) .
3-Prohibició a les dones de ser tractades per doctors masculins.
4- Prohibició a les dones d'estudiar en escoles, universitats o qualsevol altra institució educativa (els talibán han convertit les escoles per a xiques en seminaris religiosos) .
5- Obligació per a portar un llarg vel (burka) , que les cobrix del cap als peus.
6- Assots en públic contra aquelles dones que no oculten els seus turmells.
7- Prohibició de l'ús de cosmètics (a moltes dones amb les ungles pintades els han sigut amputats els dits) .
8- Prohibició de riure en veu alta (cap estrany ha de sentir la veu d'una dona) .
9- Es prohibix a les dones portar sabates amb tacons, que poden produir so al caminar (un home no pot sentir els passos d'una dona) .
10- Prohibició a les dones de muntar en bicicleta o motocicletes.
11- Prohibició a les dones de portar indumentàries de colors llamatius. En termes dels talibanes, es tracta de «colores sexualment atractivos».
12- Modificació de tota la nomenclatura de carrers que incloguen la paraula «mujer». Per exemple, el «Jardín de les Mujeres» s'anomena ara «Jardín de la Primavera».
13- Opacitat obligatòria de totes les finestres, perquè les dones no puguen ser vistes des de fora.
14- Prohibició als sastres de prendre mesures a les dones i cosir roba femenina.
16-02-16
Estava buscant informació sobre el tracte a les dones en països violents com afganistan, l'Índia, el Congo... Quan he trobat les noves normes que els talibans imposen a les dones en Afganistan. Desprès de llegir-les m'he quedat sorpresa de pensar com pot ser la vida d'una xiqueta allí, perquè tenen tantes restriccions que al final només servixen com a objecte reproductor, per a deixar descendència i poc més. I no sols s'imposen eixes prohibicions si no també horrorosos castics com ser lapidades només per parlar amb un home i estem acostumats a sentir este tipus d'històries però realment és difícil imaginar-ho perquè tenim la sort de viure en una societat molt mes avançada, amb els seus xicotets defectes masclistes però res en comparació amb el següent:
1- Completa prohibició del treball femení fora dels seus llars, que igualment s'aplica a professores, inginieras i la resta de professionals. Només unes poques doctores i infermeres tenen permés per a treballar en alguns hospitals.
2- Completa prohibició de qualsevol tipus d'activitat de les dones fora de casa llevat que siga acompanyada del seu mahram (parentiu pròxim masculí com a pare, germà o marit) .
3-Prohibició a les dones de ser tractades per doctors masculins.
4- Prohibició a les dones d'estudiar en escoles, universitats o qualsevol altra institució educativa (els talibán han convertit les escoles per a xiques en seminaris religiosos) .
5- Obligació per a portar un llarg vel (burka) , que les cobrix del cap als peus.
6- Assots en públic contra aquelles dones que no oculten els seus turmells.
7- Prohibició de l'ús de cosmètics (a moltes dones amb les ungles pintades els han sigut amputats els dits) .
8- Prohibició de riure en veu alta (cap estrany ha de sentir la veu d'una dona) .
9- Es prohibix a les dones portar sabates amb tacons, que poden produir so al caminar (un home no pot sentir els passos d'una dona) .
10- Prohibició a les dones de muntar en bicicleta o motocicletes.
11- Prohibició a les dones de portar indumentàries de colors llamatius. En termes dels talibanes, es tracta de «colores sexualment atractivos».
12- Modificació de tota la nomenclatura de carrers que incloguen la paraula «mujer». Per exemple, el «Jardín de les Mujeres» s'anomena ara «Jardín de la Primavera».
13- Opacitat obligatòria de totes les finestres, perquè les dones no puguen ser vistes des de fora.
14- Prohibició als sastres de prendre mesures a les dones i cosir roba femenina.
ISABEL ANTÓN
16-02-2016
Una veïna del barri del Cabanyal de València de 71 anys d'edat ha estat l'última dona que ha mort presumptament a mans del seu marit. Un crim que posa de manifest que queda molt per fer per paralitzar aquest drama.
La societat valenciana, a través dels seus representants polítics i socials, va expressar ahir el seu rebuig unànime als nous casos de violència masclista registrats en els últims dies.
Un centenar de persones van guardar durant el migdia tres minuts de silenci costat de l'edifici de la presidència de la Generalitat, a la plaça de Manises, per expressar la seua repulsa per aquests nous assassinats a Espanya i demostrar la solidaritat de la societat als familiars de les víctimes.
Aquesta va ser la notícia que vaig escoltar ahir pel matí mentres anava al col·legi. Em va deixar bocabadada i vaig estar parlant amb la meua mare sobre el tema. Em va dir que la cosa que més pena li donava era que al final s'estavem fent insensibles, perquè com cada dia escoltem una i tantes notícies del mateix, al final molta gent acabava pensant cosas com: "Açò és el de sempre."
Em pareix molt fort, el assassinat d'una dona per violència masclista. També és cert que em pareix molt bé que hagen fet aquesta congregació i aquest silenci per les víctimes, que, per desgràcia, cada vegada són més.
La razón- Violencia de Género
16-02-2016
Una veïna del barri del Cabanyal de València de 71 anys d'edat ha estat l'última dona que ha mort presumptament a mans del seu marit. Un crim que posa de manifest que queda molt per fer per paralitzar aquest drama.
La societat valenciana, a través dels seus representants polítics i socials, va expressar ahir el seu rebuig unànime als nous casos de violència masclista registrats en els últims dies.
Un centenar de persones van guardar durant el migdia tres minuts de silenci costat de l'edifici de la presidència de la Generalitat, a la plaça de Manises, per expressar la seua repulsa per aquests nous assassinats a Espanya i demostrar la solidaritat de la societat als familiars de les víctimes.
Aquesta va ser la notícia que vaig escoltar ahir pel matí mentres anava al col·legi. Em va deixar bocabadada i vaig estar parlant amb la meua mare sobre el tema. Em va dir que la cosa que més pena li donava era que al final s'estavem fent insensibles, perquè com cada dia escoltem una i tantes notícies del mateix, al final molta gent acabava pensant cosas com: "Açò és el de sempre."
Em pareix molt fort, el assassinat d'una dona per violència masclista. També és cert que em pareix molt bé que hagen fet aquesta congregació i aquest silenci per les víctimes, que, per desgràcia, cada vegada són més.
La razón- Violencia de Género
JAVI CHIRIVELLA. Quan el 'amor romàntic' amaga la violència de gènere entre adolescents.
16/2/2016
Aquest és un tema el qual em sembla bastant sorprenent ja que encara en ple segle 21 hi ha gent que segueix creient en l'amor a primera vista, és a dir en el físic i es llancen a l'aventura sense conèixer per a res la vida de l'altra persona i clar moltes vegades aquestes parelles no arriben a cap costat ja que no comparteixen el mateixos pensaments i / o creences, no tenen tema de conversa o s'avorreixen simplement o el que és pitjor però no se sol veure i és que un dels dos sigui un psicòpata i acabi per maltractar l'altra persona mental o físicament.
Jo pero la meua part no crec en el amor a primera vista, no pel que he dit abans sinó perquè m'agrada conèixer a la gent.
RAFA ANSURIAS
16-2-16
L'altre dia vaig veure la entrada del meu company Chirivella i vaig investigar un poquet perquè em cridava l'atenció, el que vaig veure em va impactar moltíssim els ultres del Real Betis Balompié varen fer el següents càntics:
RUBÉN CASTRO ALÉ, RUBÉN CASTRO ALÈ, NO FUE LA TEVA CULPA, ERA UNA PUTA, EL VARES FER BÉ.
I cantant aquesta frase es varen passar tot el partit, això si que es vergonyós i penós.
No se com es possible que aquest càntics no foren castigats, però una cosa bona es que molta gent va posar-se en contra d'aquesta escena masclista.
16-2-16
L'altre dia vaig veure la entrada del meu company Chirivella i vaig investigar un poquet perquè em cridava l'atenció, el que vaig veure em va impactar moltíssim els ultres del Real Betis Balompié varen fer el següents càntics:
RUBÉN CASTRO ALÉ, RUBÉN CASTRO ALÈ, NO FUE LA TEVA CULPA, ERA UNA PUTA, EL VARES FER BÉ.
I cantant aquesta frase es varen passar tot el partit, això si que es vergonyós i penós.
lunes, 15 de febrero de 2016
LYDIA SÁNCHEZ CREMADES
15-02-16
Per a conquistar a un xic hi ha que estar sempre perfecta? Això es el que acabe de escoltar en un anunci a la televisió. Quan s’acabaran totes aquestes publicitats que l’únic que fan es transmetre pensaments masclistes? El consumisme, desgraciadament, s’aprofita d’aquestes idees arrelades a la societat de les que no som conscients per a incentivar el fet de que la dona tinga que estar sempre perfecta per a l’home. No hi ha que vestirse per a un home ni preocupar-se en estar perfecta, ens tenim que vestir com vullgam, perquè si a algú li tenim que agradar és a nosaltres. Per totes aquestes raons, no entén com continuem veient aquest tipus d’anuncis, però són responsables, en una gran part, de que en ple segle X-XI continue arraigada la idea de que la dona haja de estar perfecta per a un home.
15-02-16
Per a conquistar a un xic hi ha que estar sempre perfecta? Això es el que acabe de escoltar en un anunci a la televisió. Quan s’acabaran totes aquestes publicitats que l’únic que fan es transmetre pensaments masclistes? El consumisme, desgraciadament, s’aprofita d’aquestes idees arrelades a la societat de les que no som conscients per a incentivar el fet de que la dona tinga que estar sempre perfecta per a l’home. No hi ha que vestirse per a un home ni preocupar-se en estar perfecta, ens tenim que vestir com vullgam, perquè si a algú li tenim que agradar és a nosaltres. Per totes aquestes raons, no entén com continuem veient aquest tipus d’anuncis, però són responsables, en una gran part, de que en ple segle X-XI continue arraigada la idea de que la dona haja de estar perfecta per a un home.
AMELIA DESCO
15-02-2016
Hi estava jo buscan en la xarxa notícies de discriminació a la dona i he trobat que el 35% de les empreses no conten amb cap dona en els seus alts càrrecs. Això em pareix molt mal ja que les dones poden treballar igual de bé que els homes,i a més a més, jo no crec que hi hagen treballs més per a homes que per a dones ni treballs més per a dones que per a homes, jo pense que cadascun té que treballar en el que vulga sense ser obligat.
15-02-2016
Hi estava jo buscan en la xarxa notícies de discriminació a la dona i he trobat que el 35% de les empreses no conten amb cap dona en els seus alts càrrecs. Això em pareix molt mal ja que les dones poden treballar igual de bé que els homes,i a més a més, jo no crec que hi hagen treballs més per a homes que per a dones ni treballs més per a dones que per a homes, jo pense que cadascun té que treballar en el que vulga sense ser obligat.
JAVI CHIRIVELLA
15/2/2016
Óscar Pistori
L'atleta Oscar Pistorius, condemnat al desembre de 2015 per l'assassinat de la seva nòvia, no perd l'esperança de quedar en llibertat. El campió ha apel·lat a la Cort Constitucional de Sud-àfrica en un últim intent per anul·lar la z d'assassinat per matar a trets la seva nòvia Reeva Steenkamp el 2013. "Hem presentat una sol·licitud d'autorització per apel·lar davant del Tribunal Constitucional," , ha dit Andrew Fawcett, advocat de Pistorius, a AFP.
15/2/2016
Óscar Pistori
L'atleta Oscar Pistorius, condemnat al desembre de 2015 per l'assassinat de la seva nòvia, no perd l'esperança de quedar en llibertat. El campió ha apel·lat a la Cort Constitucional de Sud-àfrica en un últim intent per anul·lar la z d'assassinat per matar a trets la seva nòvia Reeva Steenkamp el 2013. "Hem presentat una sol·licitud d'autorització per apel·lar davant del Tribunal Constitucional," , ha dit Andrew Fawcett, advocat de Pistorius, a AFP.
domingo, 14 de febrero de 2016
Lola Artero
14-02-2016
Hui a les notícies, he escoltat que hi han tres possibles casos de violència de gènere en vint-i-quatre hores, i un d'ells a València. A mi aquest em pareix vergonyós, pareix que anem a pitjor, ja em pareix vergonyós una víctima però tres ja és... No entens com pot haver gent així d'egoista, com per a matar a la seua parella, a més a més sabent que vas a anar a presó. No entenc com hi ha gent tan tonta com per a matar a una persona que no vols, con lo fàcil que és divorciar-te, o si sols és la teua parella deixar-la, si és una exparella lo millor que pots fer el oblidar-la, no aconsegueixes res matant-la.
14-02-2016
Hui a les notícies, he escoltat que hi han tres possibles casos de violència de gènere en vint-i-quatre hores, i un d'ells a València. A mi aquest em pareix vergonyós, pareix que anem a pitjor, ja em pareix vergonyós una víctima però tres ja és... No entens com pot haver gent així d'egoista, com per a matar a la seua parella, a més a més sabent que vas a anar a presó. No entenc com hi ha gent tan tonta com per a matar a una persona que no vols, con lo fàcil que és divorciar-te, o si sols és la teua parella deixar-la, si és una exparella lo millor que pots fer el oblidar-la, no aconsegueixes res matant-la.
Vaig estar rebuscant entre una cuantitat de noticies i la següent que llegireu és per a mi, una que ens pot afectar a aquestes edats.
L'estudi es diu "Veus després de les dades" i l'objectiu és conèixer de forma qualitativa la violència masclista durant l'adolescència. La informació obtinguda revela que els maltractadors comencen a agredir físicament fins i tot al mes de començar la relació, que el 100 % de les noies ha patit assetjament sexual i que els primers signes de violència de gènere es camuflen sota una falsa idea d'amor romàntic. La mostra , que se centra expressament en conèixer amb profunditat experiències ja viscudes de violència , s'ha realitzat mitjançant entrevistes a 22 noies, d'entre 14 i 19 anys , que formen part del programa d'atenció psicològica a víctimes adolescents de la Conselleria d'Igualtat de Andalusia i a sis agressors.
" Les noies han estat socialitzades en un model d'amor - sofriment amb el que elles s'identifiquen davant d'una pel·lícula, un llibre o una cançó. L'home dur i difícil és el més atractiu", recull el resum de l'estudi.
Aqui us pose el link per si voleu llegir més sobre la notícia.
http://politica.elpais.com/politica/2016/02/12/actualidad/1455279212_551319.html
Eduardo Palao
L'estudi es diu "Veus després de les dades" i l'objectiu és conèixer de forma qualitativa la violència masclista durant l'adolescència. La informació obtinguda revela que els maltractadors comencen a agredir físicament fins i tot al mes de començar la relació, que el 100 % de les noies ha patit assetjament sexual i que els primers signes de violència de gènere es camuflen sota una falsa idea d'amor romàntic. La mostra , que se centra expressament en conèixer amb profunditat experiències ja viscudes de violència , s'ha realitzat mitjançant entrevistes a 22 noies, d'entre 14 i 19 anys , que formen part del programa d'atenció psicològica a víctimes adolescents de la Conselleria d'Igualtat de Andalusia i a sis agressors.
" Les noies han estat socialitzades en un model d'amor - sofriment amb el que elles s'identifiquen davant d'una pel·lícula, un llibre o una cançó. L'home dur i difícil és el més atractiu", recull el resum de l'estudi.
Aqui us pose el link per si voleu llegir més sobre la notícia.
http://politica.elpais.com/politica/2016/02/12/actualidad/1455279212_551319.html
Eduardo Palao
sábado, 13 de febrero de 2016
MARIA VILARRASA
14-02-16
He trobat aquesta notícia que parla de la violència de gènere en dones amb discapacitat, diu el següent:
No obstant això, en el cas de les dones amb discapacitat, també té pautes específiques que agreugen la pròpia violència i la vulnerabilitat de les dones: "És el cas de l'utilització de la discapacitat com a eïna per a humiliar a la dona o la minva de la credibilitat d'aquelles que, per exemple, diagnosticades d'alguna patologia en salut mental compten el que els succeïx i no se'ls creu o es minimitza justificant-se per la pròpia patología".
Considere que és totalment vergonyós pensar que hagen homes capaços de maltractar persones discapacitades, ho veig una falta d'humanitat i de bondat, a més crec que han de tindre algun problema mental perquè necessitar humiliar i pegar a algú que saps que no és capaç de defendre's per a sentir-te tu més fort, és de tindre un transtorn. Crec que eixes persones ja tenen massa patiment per si mateixes, per la qual cosa no es mereixen que s'aprofiten d'això per a afonar-les més.
http://www.antena3.com/noticias/tolerancia-cero/noticias/violencia-genero-mas-intensa-mujeres-discapacidad_2016021100245.html
14-02-16
He trobat aquesta notícia que parla de la violència de gènere en dones amb discapacitat, diu el següent:
No obstant això, en el cas de les dones amb discapacitat, també té pautes específiques que agreugen la pròpia violència i la vulnerabilitat de les dones: "És el cas de l'utilització de la discapacitat com a eïna per a humiliar a la dona o la minva de la credibilitat d'aquelles que, per exemple, diagnosticades d'alguna patologia en salut mental compten el que els succeïx i no se'ls creu o es minimitza justificant-se per la pròpia patología".
Considere que és totalment vergonyós pensar que hagen homes capaços de maltractar persones discapacitades, ho veig una falta d'humanitat i de bondat, a més crec que han de tindre algun problema mental perquè necessitar humiliar i pegar a algú que saps que no és capaç de defendre's per a sentir-te tu més fort, és de tindre un transtorn. Crec que eixes persones ja tenen massa patiment per si mateixes, per la qual cosa no es mereixen que s'aprofiten d'això per a afonar-les més.
http://www.antena3.com/noticias/tolerancia-cero/noticias/violencia-genero-mas-intensa-mujeres-discapacidad_2016021100245.html
BELA MORALES 13/02/16
L'11 de febrer, a Becerreà (Lugo), una dona de 40 anys va ser assassinada per la seva parella, de 29 anys d'edat amb una arma de foc, per a ser més específics amb una escopeta. L'agressor era caçador i no tenia cap antecedent penal ni tampoc denúncies prèvies per maltractament. Els companys de caça de l'assassí, van confessar que durant l'hora de dinar, els va dir que tot seguit havia quedat amb Ana (la víctima) amb el propòsit de "parlar" i, que acudiria a la casa que havien estat compartint fins fa poc. Hi ha la hipòtesi que el tràgic succés podria haver-se produït tot seguit d'una conversació bastant exaltada entre ambdós, en la trobada prèviament anunciada.
Ahir a les 12 del migdia va ser convocada una concentració en contra del que va succeir, en la que va haver-hi cinc minuts de silenci i, per decret, es van disposar tres dies de dol oficial.
Una crueltat per part de l'home a banda d'assassinar a aquesta dona, és el fet d'haver-ho fet davant els fills de la víctima, perquè a més de quedar-se orfes per part de mare, els quedarà el record de veure la seva mare morir.
Comparteixo amb vosaltres aquest enllaç per si voleu saber-ne més i, a més, inclou el Comunicat de la Coordinadora Feminista de València en quant a aquesta notícia. Comunicat de la Coordinadora Feminista de València/Violència de gènere a Lugo
Ahir a les 12 del migdia va ser convocada una concentració en contra del que va succeir, en la que va haver-hi cinc minuts de silenci i, per decret, es van disposar tres dies de dol oficial.
Una crueltat per part de l'home a banda d'assassinar a aquesta dona, és el fet d'haver-ho fet davant els fills de la víctima, perquè a més de quedar-se orfes per part de mare, els quedarà el record de veure la seva mare morir.
Comparteixo amb vosaltres aquest enllaç per si voleu saber-ne més i, a més, inclou el Comunicat de la Coordinadora Feminista de València en quant a aquesta notícia. Comunicat de la Coordinadora Feminista de València/Violència de gènere a Lugo
AMELIA DESCO
13-02-2016
En aquest vídeo podem observar com el concepte de jugar a "mares i a pares" està totalment distorsionat ja en en la seua casa ella veu com el pare pega a la mare i pensa que el lo normal. Ella imita al seu pare pegant a la seua mare, dient-li que no plorem que serà pitjor, insultant-la i menyspreciant-la. A més a més, podem vore con la cara de la mare està plena de ferides i com diu que te que preparar el dinar actes de que el pare arrive que si no s'enfada.
http://youtu.be/uKNLogmj1L8
13-02-2016
En aquest vídeo podem observar com el concepte de jugar a "mares i a pares" està totalment distorsionat ja en en la seua casa ella veu com el pare pega a la mare i pensa que el lo normal. Ella imita al seu pare pegant a la seua mare, dient-li que no plorem que serà pitjor, insultant-la i menyspreciant-la. A més a més, podem vore con la cara de la mare està plena de ferides i com diu que te que preparar el dinar actes de que el pare arrive que si no s'enfada.
http://youtu.be/uKNLogmj1L8
jueves, 11 de febrero de 2016
LYDIA SÁNCHEZ CREMADES
11-02-16
11-02-16
Vull aprofitar aquest espai per a recomanar-vos una cançó de Green Valley, banda composta per cinc músics (catalans i alabesos) i Rayden, un cantant de rap espanyol en solitari, amb el següent títol: “Las estrellas del cielo”. Encara que el rap i el reggae no siguen els meus estils de música preferits, he escoltat aquesta cançó moltes vegades: la primera vegada, amb un poc de pena, és una cançó triste i que et fa pensar, però, les següents vegades que la vaig escoltar la meua manera de sentir-la sigué diferent: és una clara cridada a l’esperança, una clara mostra de que, davant la violència de gènere, capdona es troba sola i pot eixir. Aquesta cançó fa una gest molt bonic cap a totes les dones que han sigut maltratades, que han viscut situacions de violència, tant física com psicològica, i parla de totes elles com estels, estels que brillaren, brillen i brillaran.
Us deixe un fragment de la lletra d’ aquesta cançó i el vídeo de Youtube per si la voleu escoltar.
Estamos hablando de estrellas
Estrellas que volaron, que sintieron,
Que sufrieron, estrellas que se reunieron
En el mas alla sin perder su esencia ni un minuto
Esta cancion va dedicada para todas ellas.
Hoy las estrellas del cielo vinieron
a contarme una historia y me hicieron llorar,
la historia de una mujer maltratada
por un hombre muy cobarde y sin piedad
Hoy las estrellas del cielo vinieron
a contarme una historia y me hicieron llorar,
la historia de una mujer maltratada
por un hombre muy cobarde y sin piedad
Una mujer muy hermosa, bonita como las rosas
con ganas de bailar, salir a pasear
Mira como son las cosas, la vida te destroza
mira bien con quien te juntas, porque hay gente peligrosa
con ganas de hacer mal
Y las estrellas vinieron a contarme una historia
y me hicieron llorar
Porque esa mujer lo siente y esa mujer lo vale,
es una estrella de verdad.
AMELIA DESCO
11-02-2016
El masclisme en la publicitat
Amb aquest video podem observar com es masclisme es veu reflectat en la publicitat quan col·loquen a la dona en una posició inferior a l'home i ella depèn d'ell, quan dona a entendre que la dina només es útil per a netejar, cuinar, cuidar de la família, etc i l'anyunya del món professional, quan el cos d'una dona es utilitzat només com un objecte...
Jo crec que no es necessari que la dona siga menyspreciada ja que hi han formes més òptimes per a vendre un producte sense danyar a la dona.
11-02-2016
El masclisme en la publicitat
Amb aquest video podem observar com es masclisme es veu reflectat en la publicitat quan col·loquen a la dona en una posició inferior a l'home i ella depèn d'ell, quan dona a entendre que la dina només es útil per a netejar, cuinar, cuidar de la família, etc i l'anyunya del món professional, quan el cos d'una dona es utilitzat només com un objecte...
Jo crec que no es necessari que la dona siga menyspreciada ja que hi han formes més òptimes per a vendre un producte sense danyar a la dona.
Elena Collado Soler
Les fotos de la cantant Rihanna amb un ull morat i colps per tota la cara van donar la volta al món. La seua parella, Chris Brown, va ser acusat de maltractaments, que haurien succeït durant una agra discussió entre ambos.
Aquest fet va ser fa uns set anys,és un acte de brutalidad,y haurien de respectar mes a la mujer,en aquest cas,Rihanna va ser ràpida i va comptar-ho tot abans de que fóra a mes.És vergonyós el que poden arribar a fer les persones,y el mal que ho tenen de passar els que ho suporten.
OLI CELDA
En esta fotografia podem observar com un home esta posat sobre una dona, volent fer creure que és una estora i apuntales, posa el comentari que ironicamente vol dir que és bo tindre una dona per la casa. Em pareix una falta de respecte que tracten les dones com les criades de la casa, com a objectes sexuals o que els faça creure que són inferiors a ells perquè això no és així. La fotografia dóna a entendre una imatge d'home superior, aue poden fer-ho tot sense necessitat d'elles, sense mencionar que qui els va portar al món va ser una dona. També considere un abús psicològic que en eixa fotografia este escrit eixe comentari, ja que no es referix a la companyia de la dona ni al seu afecte sinó que és bo tindre per a ser la criada i ser xafada pels hòmens, tal com ho expressa la fotografia, una estora.
miércoles, 10 de febrero de 2016
Micromasclisme
Hui a una recerca al Twitter m'he trobat amb una iniciativa de eldiario.es anomenada micromasclisme.
Tenim una realitat una miqueta deformada de la violència de gènere hui en dia, hi ha gent que sols la troba quan una dona es assassinada o quan apareix a un telediari per diversos fets, per allò, micromasclismes vol refleixar totes aquestes situacions diàries i que passem per davant...
Aquest es un exemple:
Quan la roba de les polítiques es sempre objecte de comentari
Un dia després de l'investidura del president de Catalunya: Puigdemont, el periòdic de Catalunya va oferir a la pàgina de política un repàs a la jornada a les corts. A la notícia apareixen cuatre fotos, dos d'aquestes son dos homes y les altres dues , de dones, al peu de les fotos dels homes es comenta el que van dir ,mentrestant que a la de les dones únicament es critica la roba que portaven.
Això em pareix molt mal perquè el treball que fan les dones a aquest cas es el mateix que el dels homes, i per allò els comentaris tenen que ser del mateix tipus.
Casos com aquestos ocorren tots els dies davant els nostres ulls.
Pots seguir a @Micromachismos_ en Twitter o escriure a micromachismos@eldiario.es
Javi Santos
Tenim una realitat una miqueta deformada de la violència de gènere hui en dia, hi ha gent que sols la troba quan una dona es assassinada o quan apareix a un telediari per diversos fets, per allò, micromasclismes vol refleixar totes aquestes situacions diàries i que passem per davant...
Aquest es un exemple:
Quan la roba de les polítiques es sempre objecte de comentari
Un dia després de l'investidura del president de Catalunya: Puigdemont, el periòdic de Catalunya va oferir a la pàgina de política un repàs a la jornada a les corts. A la notícia apareixen cuatre fotos, dos d'aquestes son dos homes y les altres dues , de dones, al peu de les fotos dels homes es comenta el que van dir ,mentrestant que a la de les dones únicament es critica la roba que portaven.
Això em pareix molt mal perquè el treball que fan les dones a aquest cas es el mateix que el dels homes, i per allò els comentaris tenen que ser del mateix tipus.
Casos com aquestos ocorren tots els dies davant els nostres ulls.
Pots seguir a @Micromachismos_ en Twitter o escriure a micromachismos@eldiario.es
Javi Santos
LAURA CORTÉS
10-01-2016
Per fi puje alguns dels moments que jo considere més importants del programa del passat diumenge contra la violència de gènere que va fer Jorfi Évole a "Salvados" en la Sexta. Aquest programa em va fer posar-me en la pell de gent que ha sofrit maltractament físic y psicològic.
El programa comença amb una xica explicant el seu cas, però a continuació Jordi Évole parla amb Francisca una magistrada. En aquesta entrevista vaig a destacar alguns dels punts que pense que són els més interessants com:
1.) Moltes poques dones acaben denunciant per violència de gènere ja que o no creuen que són maltractades perquè han viscut sempre així i han caigut en la trampa, no veuen més enllà i no saben eixir. O altres per dependència econòmica i per els seus fills, ja que es veuen en una situació de desemparament i pensen que si denuncien pot repercutir.
2.) Les denúncies que acaben en condemna són entre el 50% i 60%, però si passen 3 dies des-de que s’ha posat la denúncia, la dona es pensa que el seu home ja ha recapacitat i la retira el dia de la condemna davant del jutge y ell es queda sense proves.
3.)Molta gent creu que n’hi ha moltes denúncies falses, però solament el 1’7% de totes en un any són falses. Francisca va dir: “Solament en deu anys he tingut dos denúncies falses”
4.)En 2015 el 80% 82% de dones mortes no van denunciar.
Altra part que també em va interessar molt va ser la prova que fa Marina Marroquí a uns alumnes de 4rt d’ESO. Va separar la clase en dos grups, un grup per als que l’agradaven les dones i un altre per als que l’agradaven els homes. Tenien que dibuixar al seu home/dona ideal i després dir-ne 5 qualitats físiques y 5 de personalitat.
En aquesta prova m’he donat compte de que la majoria vulguem a una persona ideal y es creen estereotips com el de la dona dèbil, delicada, dolça i el de l’home fort, valent…
La societat sempre s’implica en açò, ja que segons aquestos estereotips una dona no pot ser valenta i innovadora perquè si no és “superior” a l’home o un home no pot expressar els seus sentiments perquè seria “inferior” a una dona. Pero per què sempre els homes tenen que ser més forts i superiors a les dones? Un home no és dèbil per plorar o dir el que sent, totes les persones tenim sentiments i podem expressar-nos.
Altre punt que també tracta Marina és el de les cançons de reggeton. Les quals la majoria són ofensives per a la dona y la tracten com una persona inferior u objecte sexual.
Finalment, acabe amb un tema no menys important que els anteriors, una dona que ha sigut maltractada no té per què tenir baixa autoestima. Marina demostra que no és així, ja que ella és una dona maltractada i té l’autoestima molt alta. Ella ho va patir amb 15 anys fins als 19 i diu també que ella no va denunciar-ho, però vol donar a entendre que ho va fer mal, ja que aquest home pot estar pel carrer fent el mateix amb altres dones. Per això és IMPORTANT cortar radical per qualsevol indici de violència.
Per això, i com he dit en entrades anteriors,TOLERÀNCIA ZERO!
10-01-2016
Per fi puje alguns dels moments que jo considere més importants del programa del passat diumenge contra la violència de gènere que va fer Jorfi Évole a "Salvados" en la Sexta. Aquest programa em va fer posar-me en la pell de gent que ha sofrit maltractament físic y psicològic.
El programa comença amb una xica explicant el seu cas, però a continuació Jordi Évole parla amb Francisca una magistrada. En aquesta entrevista vaig a destacar alguns dels punts que pense que són els més interessants com:
1.) Moltes poques dones acaben denunciant per violència de gènere ja que o no creuen que són maltractades perquè han viscut sempre així i han caigut en la trampa, no veuen més enllà i no saben eixir. O altres per dependència econòmica i per els seus fills, ja que es veuen en una situació de desemparament i pensen que si denuncien pot repercutir.
2.) Les denúncies que acaben en condemna són entre el 50% i 60%, però si passen 3 dies des-de que s’ha posat la denúncia, la dona es pensa que el seu home ja ha recapacitat i la retira el dia de la condemna davant del jutge y ell es queda sense proves.
3.)Molta gent creu que n’hi ha moltes denúncies falses, però solament el 1’7% de totes en un any són falses. Francisca va dir: “Solament en deu anys he tingut dos denúncies falses”
4.)En 2015 el 80% 82% de dones mortes no van denunciar.
Altra part que també em va interessar molt va ser la prova que fa Marina Marroquí a uns alumnes de 4rt d’ESO. Va separar la clase en dos grups, un grup per als que l’agradaven les dones i un altre per als que l’agradaven els homes. Tenien que dibuixar al seu home/dona ideal i després dir-ne 5 qualitats físiques y 5 de personalitat.
En aquesta prova m’he donat compte de que la majoria vulguem a una persona ideal y es creen estereotips com el de la dona dèbil, delicada, dolça i el de l’home fort, valent…
La societat sempre s’implica en açò, ja que segons aquestos estereotips una dona no pot ser valenta i innovadora perquè si no és “superior” a l’home o un home no pot expressar els seus sentiments perquè seria “inferior” a una dona. Pero per què sempre els homes tenen que ser més forts i superiors a les dones? Un home no és dèbil per plorar o dir el que sent, totes les persones tenim sentiments i podem expressar-nos.
Altre punt que també tracta Marina és el de les cançons de reggeton. Les quals la majoria són ofensives per a la dona y la tracten com una persona inferior u objecte sexual.
Finalment, acabe amb un tema no menys important que els anteriors, una dona que ha sigut maltractada no té per què tenir baixa autoestima. Marina demostra que no és així, ja que ella és una dona maltractada i té l’autoestima molt alta. Ella ho va patir amb 15 anys fins als 19 i diu també que ella no va denunciar-ho, però vol donar a entendre que ho va fer mal, ja que aquest home pot estar pel carrer fent el mateix amb altres dones. Per això és IMPORTANT cortar radical per qualsevol indici de violència.
Per això, i com he dit en entrades anteriors,TOLERÀNCIA ZERO!
MARIA VILARRASA
10-02-16
10-02-16
Jo també vaig veure el diumenge passat el programa de masclisme i la part que més em cride l'atenció va ser la de Marina Marroquina, i dic el nom perquè com ella va dir, totes les nits en les notícies apareixen noms de persones assassinades o que han mort en un accident de cotxe... Però en el cas de les morts causades per la parella no sempre és així, es compten com nombres (15 assassinats per part de parelles en què portem d'any) i no com a noms, jo considere que tenen el mateix respecte que qualsevol persona que haja pogut moure en un accident d'avió per exemple.
També em va cridar l'atenció el fet de que qualsevol persona pot patir violència per part de la seua parella i dic qualsevol perquè no et servix ser més independent o més valenta o tindre una relació amb la teua família més fort, això són només formes de prevenció, ens eduquen per a ser dones lliures i independents per nosaltres mateixes però a pesar d'això pots arribar a patir aquesta violència en algun moment de la teua vida sense adonar-te, però l'important és que mai és massa tard, sempre estas a temps de demanar ajuda, és qüestió de voluntat i de tindre la suficient força per a poder reconstruir la teua vida, per que tal com diu Marina, et quedes sense personalitat pròpia, portes tant temps depenent d'ell i vivint por i per a ell que ja no saps el que t'agrada o com eres per dins.
martes, 9 de febrero de 2016
Fernando Garrido 09/02/16
Buscant per l'internet he trobat un vídeo que ens mostra sense ningun tipus de censura alguns casos de violencia de génere.
En aquest vídeo eixen casos de violencia de génere però els mes impactants són el primer i l'ultim. En aquestos eixen dues dones a les que els seus marits maltracten i agredeixen.es molt impactant veure com aquestos homes poden maltractar d'aquesta manera a una dona i mes veure a una dona soferint aixi.
http://elpais.com/elpais/2016/02/08/videos/1454954173_758852.html
Pense que para poder fer açò hi ha que ser una persona amb alguna deficiencia o simplement boja.
Buscant per l'internet he trobat un vídeo que ens mostra sense ningun tipus de censura alguns casos de violencia de génere.
En aquest vídeo eixen casos de violencia de génere però els mes impactants són el primer i l'ultim. En aquestos eixen dues dones a les que els seus marits maltracten i agredeixen.es molt impactant veure com aquestos homes poden maltractar d'aquesta manera a una dona i mes veure a una dona soferint aixi.
http://elpais.com/elpais/2016/02/08/videos/1454954173_758852.html
Pense que para poder fer açò hi ha que ser una persona amb alguna deficiencia o simplement boja.
Javi Chirivella//Processat el futbolista Rubén Castro per maltractament a la seva exparella
La jutge de Violència sobre la Dona número 3 de Sevilla ha confirmat la sentència de procediment abreujat dictat contra el jugador del Reial Betis Rubén Castro per quatre delictes de maltractament i un cinquè delicte d'amenaces lleus cap a la seva exnòvia, fets pels quals la Fiscalia li demana dos anys i un mes de presó.
Jo personalment crec que una persona que pot ser una icona per a molta gent no hauria de fer aquest tipus de coses.
MARÍA MARTÍ
9-02-16
Ahir es va competir als Estats Units la denominada "superbowl", que és la final del campionat de futbol americà. Durant el descans d'aquest esdeveniment ja tan important per als nord-americans, s'emeten una sèrie d'anuncis. Ahir al veure-ho en les notícies em vaig acordar d'aquest anunci de la "superbowl" de l'any passat; és un anunci de la marca de products femenins "Always" en el qual es mostren els estereotips que es tenen sobre la figura femenina. En l'anunci els pregunten a distintes persones que significa córrer com una xica, llançar com una xica o barallar com una xica. Al respondre, els seus braços s'agiten mentres corren i galtegen feixugament en compte de colpejar amb els punys.
Quan se'ls pregunta el mateix a xiquetes de 10 anys o menys, corren tan ràpid com poden i colpegen tan dur com poden.
Aquest anunci ens mostra com responen al masclisme diferents persones de distintes edats.
https://m.youtube.com/watch?v=xH-9nWaqpws
9-02-16
Ahir es va competir als Estats Units la denominada "superbowl", que és la final del campionat de futbol americà. Durant el descans d'aquest esdeveniment ja tan important per als nord-americans, s'emeten una sèrie d'anuncis. Ahir al veure-ho en les notícies em vaig acordar d'aquest anunci de la "superbowl" de l'any passat; és un anunci de la marca de products femenins "Always" en el qual es mostren els estereotips que es tenen sobre la figura femenina. En l'anunci els pregunten a distintes persones que significa córrer com una xica, llançar com una xica o barallar com una xica. Al respondre, els seus braços s'agiten mentres corren i galtegen feixugament en compte de colpejar amb els punys.
Quan se'ls pregunta el mateix a xiquetes de 10 anys o menys, corren tan ràpid com poden i colpegen tan dur com poden.
Aquest anunci ens mostra com responen al masclisme diferents persones de distintes edats.
https://m.youtube.com/watch?v=xH-9nWaqpws
La violència de gènere definició contra realitat
FERNANDO DELGADO
8-02-2016
Aquesta és la definició de la wikipedia sobre violència de genere tal cual está a la Wikipedia:
‘’La violencia de género es un tipo de violencia física o psicológica ejercida contra cualquier persona sobre la base de su sexo o género que impacta de manera negativa su identidad y bienestar social, físico o psicológico.’’
https://es.wikipedia.org/wiki/Violencia_de_g%C3%A9nero
Aquesta definició me ha obligat a vore com actuen les lleis en tots els casos en que hi ha violència de aquest tipus i he tingut una més que esperada sorpresa , els homens no tenen lleis sobre aquesta llei es a dir mai es donarà el cas d’una dona enviada a la carcel per agredir psicológica o fisicament a un home.
En canvi hi ha alguna llei (hauria de haver més) en el cas contrari.
El següent pensament que he tingut ha sigut , aleshores no hi ha lleis perque no pasa ? Pues no a l´any 2013 moriren 26 homes a mans de les seues parelles i 71 dones per lo contrari. Es a dir no es un cas aïllat .
Ara planteja altra qüestió. Si jo ara sent la necessitat de defendre aquest homes com m´anomenaria? (Es veu clarament que falta molt per regular i controlar).
Desprès de tot aquest rotllo i felicitats por aguantar-me , vull donar la meua opinió (normalment no m’agrada donar la meua opinió si no es demanada así que la deixaré en un link i entendré que qui entre m'ha demanat la opinió.
http://www.heypasteit.com/clip/2G98
FERNANDO DELGADO
8-02-2016
Aquesta és la definició de la wikipedia sobre violència de genere tal cual está a la Wikipedia:
‘’La violencia de género es un tipo de violencia física o psicológica ejercida contra cualquier persona sobre la base de su sexo o género que impacta de manera negativa su identidad y bienestar social, físico o psicológico.’’
https://es.wikipedia.org/wiki/Violencia_de_g%C3%A9nero
Aquesta definició me ha obligat a vore com actuen les lleis en tots els casos en que hi ha violència de aquest tipus i he tingut una més que esperada sorpresa , els homens no tenen lleis sobre aquesta llei es a dir mai es donarà el cas d’una dona enviada a la carcel per agredir psicológica o fisicament a un home.
En canvi hi ha alguna llei (hauria de haver més) en el cas contrari.
El següent pensament que he tingut ha sigut , aleshores no hi ha lleis perque no pasa ? Pues no a l´any 2013 moriren 26 homes a mans de les seues parelles i 71 dones per lo contrari. Es a dir no es un cas aïllat .
Ara planteja altra qüestió. Si jo ara sent la necessitat de defendre aquest homes com m´anomenaria? (Es veu clarament que falta molt per regular i controlar).
Desprès de tot aquest rotllo i felicitats por aguantar-me , vull donar la meua opinió (normalment no m’agrada donar la meua opinió si no es demanada así que la deixaré en un link i entendré que qui entre m'ha demanat la opinió.
http://www.heypasteit.com/clip/2G98
ISABEL ANTÓN
8-02-2016
Hui estava en YouTube i he vist un video dels "Picapiedra", el qual m'ha paregut súper fort.
Aparèixen tres dones, una d'elles la dona de la família protagonista, Vilma Pcapiedra. Aquestes dones parlant entre elles deien que s'alegraven de estar "fetes a l'antiga" treballant en casa i no com les "cavernícoles modernes" que volíen tindre graus i carreres universitàries, que no se confomaven amb les tasques de l'hogar. Vilma diu que ella és feliç així, però basicament ho fa per a complaïr al seu marit, que li diu que ell preferix que siga una dona bonica i inútil a una amb aspiracions i que un home el que té que buscar al casar-se és això, que la dona se quede a casa i no faça res, aleshores ella se queda flipant i repeteix: No fer res?!
Aquest és un comportament molt masclista que mostra que molts homes tenen pornde les dones i volen tindre-les sotmeses a lo que ells volen que facen, en aquest cas, les tasques de l'hogar i que la seua dona no estudie res, per a que no siga ella més llesta que ell i no puga contraatacar-li mai amb res i tinga que fer-li cas sempre. Aquestos estereotips de familia on l'home és el "superior" ix en moltes séries per a xiquets i en concret aquesta facilment els nostres pares l'han vista i l'han asumit com una cosa no molt rara que apareixia en uns dibuixos, (encara que ells no hajen adoptat aquest comportament després) però jo de veres em senc avergonyida! Com poden eixir coses així en séries per a nens? I encara que no siguen nens, vos pareix algo normal? Moltes de les séries de xiquets serveixen per a ensenyar i coses com aquestes ensenyar molt, no ensenyen. A mi no em pareix gens bé.
Los Picapiedra- Estereotipos de genero en series infantiles
8-02-2016
Hui estava en YouTube i he vist un video dels "Picapiedra", el qual m'ha paregut súper fort.
Aparèixen tres dones, una d'elles la dona de la família protagonista, Vilma Pcapiedra. Aquestes dones parlant entre elles deien que s'alegraven de estar "fetes a l'antiga" treballant en casa i no com les "cavernícoles modernes" que volíen tindre graus i carreres universitàries, que no se confomaven amb les tasques de l'hogar. Vilma diu que ella és feliç així, però basicament ho fa per a complaïr al seu marit, que li diu que ell preferix que siga una dona bonica i inútil a una amb aspiracions i que un home el que té que buscar al casar-se és això, que la dona se quede a casa i no faça res, aleshores ella se queda flipant i repeteix: No fer res?!
Aquest és un comportament molt masclista que mostra que molts homes tenen pornde les dones i volen tindre-les sotmeses a lo que ells volen que facen, en aquest cas, les tasques de l'hogar i que la seua dona no estudie res, per a que no siga ella més llesta que ell i no puga contraatacar-li mai amb res i tinga que fer-li cas sempre. Aquestos estereotips de familia on l'home és el "superior" ix en moltes séries per a xiquets i en concret aquesta facilment els nostres pares l'han vista i l'han asumit com una cosa no molt rara que apareixia en uns dibuixos, (encara que ells no hajen adoptat aquest comportament després) però jo de veres em senc avergonyida! Com poden eixir coses així en séries per a nens? I encara que no siguen nens, vos pareix algo normal? Moltes de les séries de xiquets serveixen per a ensenyar i coses com aquestes ensenyar molt, no ensenyen. A mi no em pareix gens bé.
Los Picapiedra- Estereotipos de genero en series infantiles
MARIA VILARRASA
09-02-16
L'altre dia navegant en la xarxa vaig trobar aquest article que parla del malament que ho hem passat totes les dones en algun moment de la nostra vida, per exemple tornant soles a casa tard, quan t'adones que un xic més major et mira o et segueix... I la veritat és que a cap ens agrada sentir-nos incomodes quan pugem a un taxista de nit o pensar que aquella amiga/coneguda que van violar podríes haver sigut tu. Perquè no es tracta de la forma de vestir, d'anar provocant o d'altres excuses, es tracta de respecte, de drets perquè igual que és una xica qualsevol a la qual et trobes pel carrer, podria ser la teua germana o la teua mare, i segur que si ho penses així comprens que elles també tenen el dret de poder tornar a casa tranquil·les a la nit.
Crec que és un article que val la pena llegir perquè el temor que passem en aqueixes situacions és invisible per a la resta del món, i tal com diu l'article encara que siga un tema incomode cal donar la cara perquè la solució és afrontar-ho i dir no, fer-los veure el fet que porta cada acció perquè no ens agraden les xiulades des de l'altra vorera o les mirada seductores en un carrer buit, no ens agrada sentir-nos insegures en eixir de casa.
BELA MORALES 09/02/16
Un parell de companys ja ens van introduir al programa de La Sexta 'Salvados' i a mi m'agradaria en aquesta entrada aprofondir en la història d'una dona que va aparèixer en aquest programa i que afortunadament va sortir d'aquest pou i ara treballa ajudant noies que estan passant pel mateix infern que ella.
Doncs, Marina Marroquí, quan tenia 15 anys, va conèixer un noi de 20 que li van presentar els seus companys de classe al centre comercial. Van començar a sortir com a parella i poc faltava per a que comencés el seu infern… Fins els 19 anys, la Marina va ser violada, maltractada física i psicològicament, cremada, humillada, escupida, inclús li obligava a engrossir fins al punt que el capritx del seu nuvi es va convertir en un transtorn psicològic que li va costar molt superar: la bulímia. Va arribar un punt en que la Marina va dir “fins aquí hem arribat”, aquest va ser el moment més decisiu de la seva vida, ja que, gràcies a la seva valentia, ara és feliç amb el seu marit i ja no és esclava de la seva vida.
Si us ha interessat podeu llegir l'entrevista aquí: Marina Marroquí
Doncs, Marina Marroquí, quan tenia 15 anys, va conèixer un noi de 20 que li van presentar els seus companys de classe al centre comercial. Van començar a sortir com a parella i poc faltava per a que comencés el seu infern… Fins els 19 anys, la Marina va ser violada, maltractada física i psicològicament, cremada, humillada, escupida, inclús li obligava a engrossir fins al punt que el capritx del seu nuvi es va convertir en un transtorn psicològic que li va costar molt superar: la bulímia. Va arribar un punt en que la Marina va dir “fins aquí hem arribat”, aquest va ser el moment més decisiu de la seva vida, ja que, gràcies a la seva valentia, ara és feliç amb el seu marit i ja no és esclava de la seva vida.
Si us ha interessat podeu llegir l'entrevista aquí: Marina Marroquí
GIOVANNI DELLA ROSA
09-02-16
Fa temps he llegit una notícia que m'ha fet donar voltes al cap. La Policia Local de Múrcia, va detindre una parella per agredir-se mútuament dins d'un cotxe en marxa, en presència dels seus dos fills, de 3 i 5 anys d'edat. El primer que va ocórrer pensar i qüestionar va ser com se sentirien els petits. Com els nens interioritzen les baralles i discussions dels seus pares?
Discutir de tant en tant pot ser fins i tot saludable per exterioritzar els sentiments en lloc de guardar-los per un mateix. És important que diguem el que sentim, pensem, fins i tot quan no estem d'acord, o quan estem enfadats per alguna cosa. Els pares solen discrepar per diferents motius, per les tasques domèstiques, per les activitats del cap de setmana i fins i tot per l'educació dels fills. El que no em sembla just, encara que alguna vegada tots ens oblidem i acabem fent-ho, és que es discutisca davant
dels nens. Una discussió és com una baralla en la qual s'usen paraules que de vegades és millor que no siguen ascoltades per els fills.
L'altre dia vaig llegir com afectaven Les discussions dels pares als fills i el que senten aquestos.
Els crits i les paraules d'enuig que utilitzen els pares en les seves discussions poden espantar i fer molt de mal als petits. Encara que no percebisques, els nens es preocupen fins quan els seus pares, per alguna discrepància, es deixen de parlar. Coneixeu al famós nadador Michael Phelps que va guanyar un munt de medalles en els jocs olímpics? En una de les seves entrevistes, ell va revelar que han estat les baralles dels seus pares el que el va portar a nedar.
Per no escoltar els crits i la cridòria dels seus pares, ell es ficava i bussejava a la piscina de casa seva, i nadava fins que els seus pares es feien callar. Anys després els seus pares es van separar. Els nens poden treure conclusions errònies i precipitades dels altercats dels seus pares.
Quan els pares es mostren alterats i fora de control per algun assumpte relacionat a ells, aquests poden sentir-se culpables de la discussió. Poden pensar fins i tot que els seus pares van a divorciar-se, s'entristeixen, ploren, i això pot portar-los a sentir mals de cap, dificultat per agafar el son i a no voler anar al col·legi. D'altra banda, això no vol dir que els pares no puguin discutir. No hi ha famílies perfectes. No obstant això, com tot, hi ha d'haver un límit, per evitar que una simple discòrdia no vagi massa lluny i arribi als crits, insults o a la violència.
És important que els nens sàpiguen que les opinions es poden xocar en algun moment, però que això no vol dir que tot va a acabar. Pense que es deurien de prendre alguna mesura, o estar més atent de no dir aquestes paraules, o fer aquestes baralles davant dels seus fills perquè els Pares son un exemple a seguir per als fills. Tot el que fan els pares , els seus fills el fan i açò deurien de saber-ho els pares
09-02-16
Fa temps he llegit una notícia que m'ha fet donar voltes al cap. La Policia Local de Múrcia, va detindre una parella per agredir-se mútuament dins d'un cotxe en marxa, en presència dels seus dos fills, de 3 i 5 anys d'edat. El primer que va ocórrer pensar i qüestionar va ser com se sentirien els petits. Com els nens interioritzen les baralles i discussions dels seus pares?
Discutir de tant en tant pot ser fins i tot saludable per exterioritzar els sentiments en lloc de guardar-los per un mateix. És important que diguem el que sentim, pensem, fins i tot quan no estem d'acord, o quan estem enfadats per alguna cosa. Els pares solen discrepar per diferents motius, per les tasques domèstiques, per les activitats del cap de setmana i fins i tot per l'educació dels fills. El que no em sembla just, encara que alguna vegada tots ens oblidem i acabem fent-ho, és que es discutisca davant
dels nens. Una discussió és com una baralla en la qual s'usen paraules que de vegades és millor que no siguen ascoltades per els fills.
L'altre dia vaig llegir com afectaven Les discussions dels pares als fills i el que senten aquestos.
Els crits i les paraules d'enuig que utilitzen els pares en les seves discussions poden espantar i fer molt de mal als petits. Encara que no percebisques, els nens es preocupen fins quan els seus pares, per alguna discrepància, es deixen de parlar. Coneixeu al famós nadador Michael Phelps que va guanyar un munt de medalles en els jocs olímpics? En una de les seves entrevistes, ell va revelar que han estat les baralles dels seus pares el que el va portar a nedar.
Per no escoltar els crits i la cridòria dels seus pares, ell es ficava i bussejava a la piscina de casa seva, i nadava fins que els seus pares es feien callar. Anys després els seus pares es van separar. Els nens poden treure conclusions errònies i precipitades dels altercats dels seus pares.
Quan els pares es mostren alterats i fora de control per algun assumpte relacionat a ells, aquests poden sentir-se culpables de la discussió. Poden pensar fins i tot que els seus pares van a divorciar-se, s'entristeixen, ploren, i això pot portar-los a sentir mals de cap, dificultat per agafar el son i a no voler anar al col·legi. D'altra banda, això no vol dir que els pares no puguin discutir. No hi ha famílies perfectes. No obstant això, com tot, hi ha d'haver un límit, per evitar que una simple discòrdia no vagi massa lluny i arribi als crits, insults o a la violència.
És important que els nens sàpiguen que les opinions es poden xocar en algun moment, però que això no vol dir que tot va a acabar. Pense que es deurien de prendre alguna mesura, o estar més atent de no dir aquestes paraules, o fer aquestes baralles davant dels seus fills perquè els Pares son un exemple a seguir per als fills. Tot el que fan els pares , els seus fills el fan i açò deurien de saber-ho els pares
Martes 9 de febrero
MARIA DE LA O MARIN
Estos són uns vídeos del programa de Jordi Ebole del diumenge passat. Me pareix molt bé que facen aquest programa perquè així la gent veu el que passa en el món i pot previndre-ho, també la nova societat ,como nosaltres, ajuda també a que les persones que ho patixen sàpien enfrentarse a això i ser més valents.
http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/marina-marroqui-importante-que-haya-herramientas-sacar-mujer-maltratada-relacion_2016020800449.html
MARIA DE LA O MARIN
Estos són uns vídeos del programa de Jordi Ebole del diumenge passat. Me pareix molt bé que facen aquest programa perquè així la gent veu el que passa en el món i pot previndre-ho, també la nova societat ,como nosaltres, ajuda també a que les persones que ho patixen sàpien enfrentarse a això i ser més valents.
http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/marina-marroqui-importante-que-haya-herramientas-sacar-mujer-maltratada-relacion_2016020800449.html
lunes, 8 de febrero de 2016
AMELIA DESCO
08-06-2016
http://youtu.be/Lyf0-bF6BKQ
El que m'ha sorprès d'aquest vídeo es que al principi quan el xic i la xica estant discutint i el xic li pega a ella en seguida van a protegir-la, però quan ella li pega a ell no i això em pareix molt mal perquè tots son persones iguals i tots tenim el mateix dret a que sigam ajudats.
El que m'agradaria del vídeo es que quan li diuen que li pegue perquè a guanyat tots el resisteixen molt, però al final acabant pegant-se una xicoteta bufetada perquè saben que és un joc.
Jo crec que si la societat continua així la violència s'acabarà , perquè ara quasi tota la gent és conscient del problema.
08-06-2016
http://youtu.be/Lyf0-bF6BKQ
El que m'ha sorprès d'aquest vídeo es que al principi quan el xic i la xica estant discutint i el xic li pega a ella en seguida van a protegir-la, però quan ella li pega a ell no i això em pareix molt mal perquè tots son persones iguals i tots tenim el mateix dret a que sigam ajudats.
El que m'agradaria del vídeo es que quan li diuen que li pegue perquè a guanyat tots el resisteixen molt, però al final acabant pegant-se una xicoteta bufetada perquè saben que és un joc.
Jo crec que si la societat continua així la violència s'acabarà , perquè ara quasi tota la gent és conscient del problema.
BELA MORALES 08/02/16
Vull compartir amb vosaltres un curtmetratge que vaig trobar que tracta d'una parella que a primera vista sembla que és feliç. Però tot canvia quan el noi es posa molt gelós i comença a pegar la seva núvia. Al dia següent la noia està amb una amiga i ella se'n adona que porta l'ull inflat i li diu de denunciar però aquesta no li fa cas. Desobeir la seva amiga comportaria conseqüències fatals, ja que, només arribar a casa, el nuvi la ofega.
El final del vídeo diria que és la part més representativa i porta un missatge per a totes aquelles dones que pateixin violència de gènere. Demanar ajuda i deixar-se ajudar són els factors determinants per a burlar una mort anunciada i començar una nova vida plena d'esperança.
https://youtu.be/03G7LzjlfNo
https://youtu.be/03G7LzjlfNo
domingo, 7 de febrero de 2016
RAFA ANSURIAS
7-2-16
Huí navegant he trobat informació sobre Laura Bates.
Aquesta dona va crear un projecte anomenat "Everyday sexism" o "Masclisme Cotidià", aquest projecte es una recopilació de milions de testimonis de dones que conten episodis de masclisme vivits en primera persona, i cada dia van pujant. Em pareix molt bé aquest projecte ja que el que fa es que ens donem conta de la societat en la que vivim, i que hi ha que canviar ja, perquè no pot ser que en ple segle XXI sigua existint el masclisme, tots som iguals no per ser home tens mes drets o eres mes important que la dona.
http://www.everydaysexism.com/index.php
7-2-16
Huí navegant he trobat informació sobre Laura Bates.
Aquesta dona va crear un projecte anomenat "Everyday sexism" o "Masclisme Cotidià", aquest projecte es una recopilació de milions de testimonis de dones que conten episodis de masclisme vivits en primera persona, i cada dia van pujant. Em pareix molt bé aquest projecte ja que el que fa es que ens donem conta de la societat en la que vivim, i que hi ha que canviar ja, perquè no pot ser que en ple segle XXI sigua existint el masclisme, tots som iguals no per ser home tens mes drets o eres mes important que la dona.
http://www.everydaysexism.com/index.php
Maltracte en el matrimoni
GIOVANNI DELLA ROSA
07-02-16
En aquesta imatge, es pot veure com un matrimoni està discutint davant del seu fill. El home està maltractant a la dona que possiblement siga la seua esposa. Es una violència de gènere molt fort, ya que es verbal com física. Molts xiquets com aquest viuen aquests sucessos quasi tots el dies i és una imatge que es quedarà amb ells durant el rest de la seua vida. Els pares d'aquest xiquet inciten als més xicotets d'alguna manera a la violència de gènere entre l'home y la dona. Açò es perquè el pare es una persona a seguir i un exemple que va a prendre aquest xiquet, si el pare actúa d'aquesta manera, el seu fill adoptarà aquesta actitud i durant la seua vida també farà probablement aquests actes de violència.
Pense que aquest actes es deurien mesurar, o si es un membre de la teva família, comunicar-ho inmediatament per a prendre les mesures necessàries, vosaltres que penseu?
07-02-16
En aquesta imatge, es pot veure com un matrimoni està discutint davant del seu fill. El home està maltractant a la dona que possiblement siga la seua esposa. Es una violència de gènere molt fort, ya que es verbal com física. Molts xiquets com aquest viuen aquests sucessos quasi tots el dies i és una imatge que es quedarà amb ells durant el rest de la seua vida. Els pares d'aquest xiquet inciten als més xicotets d'alguna manera a la violència de gènere entre l'home y la dona. Açò es perquè el pare es una persona a seguir i un exemple que va a prendre aquest xiquet, si el pare actúa d'aquesta manera, el seu fill adoptarà aquesta actitud i durant la seua vida també farà probablement aquests actes de violència.
Pense que aquest actes es deurien mesurar, o si es un membre de la teva família, comunicar-ho inmediatament per a prendre les mesures necessàries, vosaltres que penseu?
Lola Artero
7-02-2016
Fa uns minuts he vist un anunci a la televisió en contra del maltracte, sé que fa temps que estan aquestos anuncis, però el que mes m'ha cridat l'atenció és que el meu cosí ha dit: és una pel·lícula?
I la meua mare li va dir que no, que era un anunci en contra de la violència de gènere.
Per aquesta raó pense que és bo que façen aquest tipus d'anuncis, per a concenciar als més menuts des de xicotets, ja que si des de xicotets els conciencem, hi hauran menys casos de violència de gènere.
7-02-2016
Fa uns minuts he vist un anunci a la televisió en contra del maltracte, sé que fa temps que estan aquestos anuncis, però el que mes m'ha cridat l'atenció és que el meu cosí ha dit: és una pel·lícula?
I la meua mare li va dir que no, que era un anunci en contra de la violència de gènere.
Per aquesta raó pense que és bo que façen aquest tipus d'anuncis, per a concenciar als més menuts des de xicotets, ja que si des de xicotets els conciencem, hi hauran menys casos de violència de gènere.
JORGE FERNÁNDEZ
7/2/2016
Una altra foto on la violència de gènere hi es troba, on la dona cuida al seu fill o a la seua filla on també neteja la casa i an va a fer la compra.Jo pense q tots som iguals i no solament el home treballa per traure diner a casa, la dona també pot fer-ho i a l'inrevés d'aquesta foto, els homes pugen netejar les cases cuidar del seu fill o filla...
7/2/2016
Suscribirse a:
Entradas (Atom)